Germans de la Caritat de Sant Hipòlit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
==Història==
 
Va néixer en 1569 com a confraria de laics i preveres, dedicada a l'atenció a malalts en hospitals, especialment els malalts mentals. La va instaurar [[Bernardino Álvarez]] (1514-1584), laic que havia passat deu anys treballant a l'Hospital de Jesús de Mèxic i dedicà la seva fortuna a la fundació del nou '''Hospital y Asilo de Convalescientes de San Hipólito''', que s'inaugurà el 28 de gener de [[1567]] i destinat a malalts pobres, ancians abandonats i nens, als que s'oferia instrucció elemental; a més, tractava els malalts mentals, essent el primer hospital americà que s'hi dedicà. La fundació tingué el suport del bisbe Alonso de Montúfar i del virrei Martín Enríquez de Almansa. L'èxit de la fundació va fer que Bernardino Álvarez obrís altres hospitals en altres poblacions de la [[Nova Espanya]] i, cadascú planificat per reunira elsuns tractaments treballadorsespecífics i voluntarisquedant queel donavende serveiSan aHipólito totsdestinat ells,als vamalalts pensarmentals. deVan fundarcrear-se dues xarxes d'hospitals: una a la costa del [[confrariaPacífic]] de([[Oaxtepec]] laicsi [[Acapulco]]), eli primeruna institutaltra a la costa de perfecciól'[[Atlàntic]], catòlicamb fundatels ahospitals totde Amèrica.[[Puebla]], Van[[Perote]], rebre[[Jalapa]] eli nom[[Veracruz]], populara més d'un altre hospital a [[l'''hipòlits'''Havana]] (Cuba).
 
Per reunir els treballadors i voluntaris que donaven servei a tots ells, va pensar de fundar una [[confraria]] de laics, el primer institut de perfecció catòlic fundat a tot Amèrica. Van rebre el nom popular d''''hipòlits'''. [[Climent VII]] aprovà la confraria com a [[congregació religiosa]] amb vots simples de pobresa i castedat. Com que la manca del vot d'obediència provocà que alguns membres l'abandonessin, l'1 de novembre del [[1594]], [[Climent VII]] obligà a professar també els vots d'obediència i hospitalitat, i concedí a la congregació un breu pel qual tenien els mateixos privilegis que l'[[Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu]]. Encara i això, la congregació no cresqué durant el segle XVII. A petició dels mateixos hipòlits i del superior Juan de Cabrera, el [[20 de maig]] de [[1700]] [[Innocenci XII]] va transformar la congregació en [[orde religiós]], fent que els seus membres professessin vots solemnes de pobresa, obediència, castedat i hospitalitat, i visquessin sota la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i els privilegis dels [[ordes mendicants]].
 
Al segle XVIII es va unir a l'orde dels [[Hospitalers de Sant Joan de Déu]]. En començar el segle XIX, totes les fundacions directes de Bernardino Álvarez van desaparèixer i en [[1821]], arran de la supressió dels ordes religiosos decretada a Mèxic, l'orde fou suprimit.