Melèagre: diferència entre les revisions

Com que el seu [[pare]], en un sacrifici ofert a tots els [[déus]], s'havia oblidat d'[[Àrtemis]], la [[deessa]] el castigà enviant un enorme [[senglar]] (el [[Senglar de Calidó]]) que devastava el seu [[monarquia|regne]]. Melèagre, amb la intenció d'abatre'l, va reunir els principals [[heroi]]s del seu temps i entre tots van iniciar una batuda pel [[bosc]]. Finalment, fou el mateix Melèagre el que va matar la fera, però a l'hora de repartir les despulles concedí a [[Atalanta (filla de Iasos)|Atalanta]] el cap i la [[pell]] del senglar amb l'excusa que ella li havia fet la primera [[ferida]]. Això suscità les protestes dels altres [[caçador]]s, especialment de [[Plexip]] i [[Toxeu]], germans d'Altea, i en la discussió que se'n seguí l'heroi acabà matant els seus [[oncle]]s. Al cap d'uns dies, tal com diu la llegenda, Altea decidí venjar els seus germans posant al [[foc]] un tió que, segons les [[Moires]], havia de durar tant com la [[vida]] de Melèagre. I així, en consumir-se el [[tió]], l'[[heroi]] caigué [[mort]] sense comprendre-se'n la causa.

 

 

* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1997]]. ISBN 84-297-4146-1, plana 146.

 

 

{{commonscat|Meleager|Melèagre}}

[[ru:Мелеагр]]

[[sl:Meleagros]]

[[sv:Meleagros (mytologi)]]

[[uk:Мелеагр]]