Dámaso Berenguer y Fusté: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 32:
== Biografia ==
Va néixer a Cuba, en una família originària d'[[Alacant]]. La seva carrera militar va estar vinculada amb la [[guerra del Rif]] ([[Marroc]]). Degut al seu gran prestigi, el [[1918]] va ser nomenat [[Ministre de Guerra]] en el govern presidit per [[Manuel García Prieto]] , però que només va ocupar el càrrec apenes vint dies. El [[1920]] fou nomenat Alt Comissari del [[Protectorat Espanyol al Marroc]] va dissenyar un ambiciós pla per a la pacificació i ocupació definitiva del territori del protectorat. Encara que va obtenir alguns èxits inicials, com la presa de [[Xauen]] en [[1920]], tota l'operació es va
Processat i separat del servei per les seves responsabilitats, va ser amnistiat després del cop d'estat de [[Miguel Primo de Rivera]] (1923). En 1924 fou nomenat cap de la casa militar del rei [[Alfons XIII]]. Després de la dimissió de [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja]] el [[1930]], va ser nomenat [[President del govern]], el [[30 de gener]] de [[1930]], en aquella
Per tal d'apaivagar els ànims, Berenguer afirmà que el nou govern volia la pacificació del país i la volta a la normalitat constitucional, prometent, entre d'altres coses, la convocatòria d'eleccions generals, a la qual cosa s'oposaven els partits tradicionals, desarborats després del parèntesi dictatorial. El moviment obrer, alliberat després d'anys de repressió, incrementà les seves protestes i es produí un augment dels desordres públics. Els partits republicans s'uniren per a provocar la caiguda de la Monarquia i signaren a l'agost de 1930 el [[Pacte de Sant Sebastià]]. El desembre de 1930 un aixecament militar intenta infructuosament a [[Jaca]] la proclamació de la República. L'afusellament dels seus dirigents, els capitans [[Fermín Galán]] i [[Miguel García Hernández]], va provocar una onada de protestes arreu del país i la seva consideració com a màrtirs.
|