Motí de la Granja de San Ildefonso: diferència entre les revisions

Hi havia un gran descontentament popular amb revoltes arreu l'Estat, principalment a [[Màlaga]], [[Saragossa]] i [[Barcelona]], com a conseqüència de les decisions preses en política econòmica mesos abans pel llavors President del Consell, [[Juan Álvarez Mendizábal]] segons uns, o pel descontentament amb la política conservadora del Govern segons uns altres. Quan la regent era de vacances al [[San Ildefonso (Segòvia)|Palau de La Granja de San IldelfonsoIldefonso]] el [[12 d'agost]], el segon regiment de la Guàrdia Reial, en connivència amb comandaments militars de diferents zones i alguns elements de la premsa, es va dirigir al Palau per a reclamar de Maria Cristina la reinstauració de la [[Constitució espanyola de 1812|Constitució de 1812]] i la derogació de l'[[Estatut Reial de 1834]]. Encara que en un primer moment Maria Cristina va tractar de guanyar temps prometent una nova constitució, durant la matinada es va sentir presa de la seva pròpia Guàrdia i, sabent dels moviments de distints [[general]]s a diverses províncies reclamant la volta al constitucionalisme prefernandí, va capitular i va dictar un [[Reial decret]] en el qual va ordenar la publicació de la Constitució de 1812 i que fossin reunides el més aviat possible les [[Corts Espanyoles]] a fi de ratificar aquesta norma fonamental o bé redactar-ne una altra nova. L'endemà, Istúriz dimití i fou nomenat President del Consell el liberal [[José María Calatrava]], que restituí Mendizábal com a [[Ministre]] d'Hisenda. Mendizábal va assumir la cartera d'Hisenda el 1837 i va assolir portar a terme la desamortització de béns eclesiàstics que ja havia proposat en 1835.