Caritat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: cs:Láska v křesťanství |
ampliació i trec esborrany |
||
Línia 1:
[[Fitxer:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Charity (1878).jpg|thumb|right|La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el [[1878]]]]
'''Caritat''' del [[llatí]] '''caritas''' i en grec [[clàssic]] o antic: "[[agapé]]" és un dels tipus d'[[amor]] [[misticisme|místic]]. Dins dels 4 [[graus de perfecció]] n'és el primer. En el [[cristianisme]], és una de les tres [[virtuts teologals]].
[[File:Guido Reni 015.jpg|thumb|upright=1.2|[[Guido Reni]], ''La Charité'', [[palais Pitti]].]]
En el llenguatge ordinari, la '''caritat''' és un virtut que porta a desitjar i a fer el bé al proïsme.
Segons [[Tomàs d'Aquino]] la caritat és la forma de totes les virtuts teologals.
La primera [[encíclica]] del papa [[Benet XVI]] es titula ''[[Deus Caritas Est]]'', és a dir « Déu és amor », citació de la [[Primera epístola de Joan]].
La posada en pràctica de la virtut de la caritatcap al proïsme és una obra de beneficiència, un do, una [[almoina]]. Es tracta aleshores d'una iniciativa privada dessinteressada, dictada per la fe (cristiana o una altra). Es tracta de decidir oferir temps, un servei, amor, diners, etc. a una persona necessitada. El terme designa de manera general la virtut que porta a fer el bé en sentit filosòfic d'un altre.
== Etimologia ==
La paraula « caritat » és la catalanització del [[llatí]] ''caritas, -atis'', significant en principi ''carestia'', a més d' ''amor''. [[Ciceró]], per exemple, preconitzava la « caritas generis humani », que es pot traduir per « amor al gènere humà <ref>« In omni autem honesto, de quo loquimur, nihil est tam illustre nec quod latius pateat quam coniunctio inter homines hominum et quasi quaedam societas et communicatio utilitatum et ipsa caritas generis humani. Quae nata a primo satu, quod a procreatoribus nati diliguntur et tota domus coniugio et stirpe coniungitur, serpit sensim foras, cognationibus primum, tum affinitatibus, deinde amicitiis, post vicinitatibus, tum civibus et iis, qui publice socii atque amici sunt, deinde totius complexu gentis humanae.» Cicéron, ''De finibus'', livre 5 (chap. 23), § 65, posat en línia per [http://www.ac-nice.fr/philo/textes/Cicero-Opera/Ciceron-DeFinibus.htm l'université de Nice]. « Mes de tot el que és honest, no hi ha res més resplendent ni va més lluny que l'unió de l'home amb els seus semblants; aquesta soietat i aquesta comunitat d'interés, aquest amor a la humanitat, amor que neix amb la tendresa dels pares cap als seus fills, es desenvolupa en els llaços del matrimoni, al medi dlles nusos més sagrats, a més de vessar cap enfora, s'estèn al parents, ala aliats. als amics, a les relacions de veinatge, engrandit amb el títol de ciutadà, s'espargeix sobre les nacions aliades i lligades a la nostra, finalment es consuma per la unió de tot el gènere humà.».</ref> És per «caritas» que [[Sant Jeroni]],en la seva traducció llatina de la Bíblia (anomenada [[Vulgata]]) reflecteix el mot grec ''agape'' del [[Nou Testament]]. El terme hebreu corresponent és ''hesed'' (חסד), que el diccionari ''[[Brown-Driver-Briggs]]'' tradueix per « amor ». El concepte d'''hesed'' (caritat, bondat, amor de Déu i del proïsme) apareix a nombrosos llocs del'[[Antic Testament]].
==Virtut teologal==
[[Fitxer:Chaire Cathédrale d'Amiens 110608 02.jpg|thumb|upright=1|Dues de les tres virtuts teologals representades a la [[catedral d'Amiens]]. La caritat es troba a l'esquerra.]]
Dins d'una perspectiva cristiana, la caritat és la virtut teologal per la qual s'estima Déu per sobre de tota cosa per ell mateix i al proïsme per l'amor de Déu. La caritat assegura i purifica la potència humana d'estimar i l'eleva la perfecció sobrenatural de l'amor diví.
[[Sant Pau]] ha donat una definició: « Sense ña caritat, jo no sóc res… ».
Un exemple en els evangelis per ilustrar la caritat és la la paràbola del [[Bon Samarità]].
==Interpretacions negatives==
En el llenguatge popular el mot « caritat » també es fa servir en un sentit reductor pejoratiu que designa sobretot una forma d'assistència sense amor que constata i consagra una situació d'inferioritat o d'exclusió en que es troba la persona assitida. En aquesta concepció negativa la caritat sembla contradir els postulats del [[darwinisme social]] a més pel fet que la caritat ha estat tradicionalment encoratjada per determinades religions en la laicització de la societat es procura evitar mencionar aquest terme substituint-lo per altres com ''solidaritat''.
== Article relacionat ==
* [[Caris (deessa)]]
==Referències==
<references />
[[Categoria:Teologia]]
| |||