Revolució francesa de Juliol: diferència entre les revisions

L'origen del conflicte es va desencadenar quan, el 25 de juliol de 1830, el rei [[Carles X de França]] va intentar, desprès d'un llarg període d'agitació, primer ministerial i després parlamentària, asssolirassolir un cop de força per mitjà d'una sèrie de noves ordenances, conegudes com a "[[Ordenances de Juliol]]" o "de Saint-Cloud", entre les quals hi havia la dissolució de la Càmara dels Diputats, l'exclusió de la burgesia a les noves eleccions, la suspensió de la llibertat de premsa, etc. amparantemparant-se en una interpretació personal de l'article 14 de la Constitució vigent a l'època.

Aquestes noves ordenances van ser publicades l'endemà pel diari ''Moniteur'' a París i ràpidament s'hi va generar una reacció de sublevació, que es va transformar en revolució republicana. A la capital es van organitzar barricades als carrers i els ciutadans es van enfrontar a les forces armades reials, comendadescomandades pel [[Auguste Marmont|mariscal Marmont]], amb un resultat de 200 morts de part dels soldats i prop de 800 entre els insurgents.<ref>Bernard Sarrans, [[ajudant de camp]] del general [[La Fayette]] a l'època, avança la xifra de 6000 víctimes (morts i ferits) entre els insurgents, dels quals de 1000 a 1200 serien morts, mentre que, segons ell, les pèrdues a les tropes reials no haguéren pogut estar determinades: a ''Lafayette et la révolution de 1830, histoire des choses et des hommes de juillet'', Bernard Sarrans el jove, Paris, 1832, Ed. Thoisnier Desplaces</ref> Carles X i la familiafamília reial van fugir de París i els diputats liberals, majoritàriament monàrquics, van prendre en mà la revolució popular i, després de l'anomenada "dubte de 1830", van decidir conservar la monarquia constitucional però amb un canvi de dinastia. Van escollir la [[Casa d'Orleans]], que era la branca menor de la dels [[Borbons]], i Lluís Felip I va ser proclamat "rei dels francesos".