Hihi: diferència entre les revisions

Aquest ocell era relativament comú a principis de la colonització europea de Nova Zelanda i va començar el seu declivi poc després, arribant a l'extinció en l'Illa del Nord i moltes de les illes properes en 1885. L'últim avistament en l'Illa Nord tingué lloc en el districte de Tararua en la dècada de 1880. No es coneix la causa exacta del declivi, però es creu que va ser per la presiópressió de les espècies introduïdes, especialment [[rata negra|rates negres]], i també malalties aviars introduïdes. Només va sobreviure una petita població a Little Barrier. A partir de la dècada de 1980 el Servei de la Vida Silvestre de Nova Zelanda va traslladar alguns individus de Hauturu cap a altres santuaris de l'illa per a formar poblacions separades. Amb aquests refugis es va formar una xarxa de santuaris a les illes petites en que pogueren progressar espècies que havien sigut extintes per les espècies invasores, incloent el [[Kakapú]] i el [[Takahe]].

S'estima que la població mundial del hihi és d'uns 500 o 1000 adults que sobreviuen en Hauturu (Illa de Little Barrier), [[Kapiti]], [[Tiritiri Matangi]], [[Mokoia]] al Llac Rotorua, la Reserva de Karori i el districte de [[Waitakere]].