Coadjutor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Coadjutor''' a la religió catòlica és el títol d'un clergue carregat d'ajudar un bisbe amb l'administració d'un diòcesi. A...».
 
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Coadjutor''' a la [[catolicisme|religió catòlica]] és el títol d'un [[clergue]] carregat d'ajudar un [[bisbe]] amb l'administració d'un [[diòcesi]].
 
Al [[dret canònic]], el coadjutor es distingueix de l'[[auxiliarius]], com que té el dret de successió ''(cum iure successionis)''. Avui, és de costum d'anomenar un coadjutor quan el bisbe titular té qualsevol incapacitat o esdevé massa gran.<ref>[http://www.vatican.va/archive/cod-iuris-canonici/latin/documents/cic_liberII_lt.html#sec2%20tit1 Codex Iuris Canonici, Caput II, De episcopis, art 377 ss.]</ref> Normalment el bisbe titulari requereix l'anomenament d'un adjutor o d'un auxialiari, peró en circumstàncies excepcionals, un [[papa]] pot anomenar un coadjutor o auxialiauxiliari ''motu proprio''. Segons els reglaments del [[dret canònic]] del [[catolicisme]], un coadjutor és un [[bisbe]] amb plens drets territorials i li atorguen ununa [[diòcesi]] ''“[[in partibus]]”,'' el que vol dir un territori simbòlic d'una ciutat desapareguda o al territori avui ocupat per a altres [[monoteisme]]s, de fet sovint a la part actualment [[islam|musulmana]] de la conca mediterrània.
 
Fins a la fi de l'[[antic règim]] i enllà, on l'església catòlica va continuar a tenir un poder polític, el [[sobirania|sobirans]] van pesar damunt les decisions papals, com, per exemple, ho va fer [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilia I]] al [[segle XVII]] per promoure el seu fidel [[Corneli de Berghes]] com arquebisbe de l'[[arxidiòcesi de València]] i després com coadjutor del [[príncep-bisbe]] [[Erard de La Marck]] al [[principat de Lieja]].