Diferència entre revisions de la pàgina «Països enllà del Mosa»

m
Robot afegeix: lb:Pays d'Outremeuse; canvis cosmètics
m (retoc)
m (Robot afegeix: lb:Pays d'Outremeuse; canvis cosmètics)
Els '''Països enllà del Mosa''' o '''Overmaas''' {{nl}} o '''Pays d'Outre-Meuse''' {{fr}} és el nom d'uns territoris que fins al [[1795]] pertanyien al [[ducat de Brabant]] situats al marge dret del [[Mosa]].
 
== Geografia ==
El nom ''Overmaas'' prové de la unió política entre aquests territoris i el Brabant, amb el qual no hi havia cap continuïtat geogràfica. Del punt de vist del centre del ducat, es trobaven ''de l'altre marge'':
 
S'ha de distingir els països enllà del Mosa del [[ducat de Limburg]]. Sovint hi ha confusió com que ambdós feien part d'una [[unió personal]] amb Brabant. També s'ha de distingir d'[[Outre-Meuse]], un barri històric de la ciutat de [[Lieja]], situat enllà del riu Mosa i fora de les muralles.
 
== Història ==
El Ducat de Brabant adquirí el comtat de [[Dalhem]] al [[1244]]. Després de la seva victòria a la [[Batalla de Woeringen]] al [[1288]], s'afegí el ducat de Limburg i la senyoria de [['s Hertogenrade]] i finalment i el [[País de Valkenburg]] al [[1347]].
 
Al [[1785]], Dalhem passà a la corona d'[[Àustria]] com part dels [[Països Baixos austríacs]]. De [[1795]] a [[1815]], [[França]] va annexar el territori i compartir-lo entre els departaments [[departament de l'Ourte|de l'Ourte]] i el [[departament del Mosa inferior|del Mosa inferior]] sense cap relació amb les subdivisions de l'[[Antic Règim|antic règim]].
 
== Els països enllà del Mosa avui ==
El [[1815]], el [[congrés de Viena]] atorgà [['s-Hertogenrade]] o [[Herzogenrath]] i [[Eupen]] a [[Prússia]] i la resta al [[Regne Unit dels Països Baixos]]. [[Guillem I dels Països Baixos|Guillem I]] canvià el nom del [[departament de l'Ourte]] en [[província de Lieja]] i el Mosa inferior en [[província de Limburg]], una denominació que no correspon gaire als territoris històrics (la part major del [[ducat de Limburg]] es va trobar a la província de Lieja).
 
Al [[1839]], el [[Tractat de Londres (1839)|tractat de Londres]] atorgà Overmaas als Països Baixos excepte una part del país de Dalhem i els nuclis [[Moelingen]], [['s-Gravenvoeren]], [[Sint-Martens-Voeren]], [[Sint-Pieters-Voeren]] del territori que és avui el [[municipis de Bèlgica|municipi]] de [[Voeren]]. Aleshores la província de Limburg es va escindir en les províncies de [[Limburg (Bèlgica)]] i [[Limburg (Països Baixos)]].
 
== Les llengües als Països enllà del Mosa ==
De bell antuvi, la llengua administrativa n'era la variant brabançona del [[neerlandès]]. La gent parlava uns dialectes limburguesos excepte per la part meridional de [[Dalhem]] on es parlava [[való]] i [[francès]]. A poc a poc, la frontera lingüística romanogermànica va pujar al nord. La llengua de l'administració de [[Warsage]] ''(Weerst)'' passà del neerlandès al francès al [[1630]], [[Bombaye]] ''(Bolbeek)'' i [[Saint-Jean-Sart]] ''(Sint-Jans-Rade)'' van passar al francès més tard al [[segle XVII|mateix segle]]. Durant l'ocupació francesa, el francès va esdevenir obligatori per a tots. Desprès de 1839, el francès esdevingué obligatori a Bèlgica i el neerlandès als Països Baixos. Poc a poc, les parts de parla neerlandesa a Bèlgica van adquirir drets nous fins a la demarcació de la frontera lingüística al [[1963]]. El moviment de francesització es va parar al [[segle XX]]. Només al municipi de [[Voeren]] subsisteix un conflicte quant a l'ús de les llengües.
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.voerstreek.be/foto/1600kl.gif Mapa dels Països enllà del Mosa]
* [http://www.limburgsmuseum.nl/media.asp?media=644 El ducat de Brabant i els tres països enllà del Mosa al 1661]
{{Disset Províncies}}
 
 
{{ORDENA:Paisos Enlla Del Mosa}}
 
[[Categoria:Història de Bèlgica]]
[[Categoria:Història dels Països Baixos]]
[[br:Landen van Overmaas]]
[[fr:Pays d'Outremeuse]]
[[lb:Pays d'Outremeuse]]
[[nl:Landen van Overmaas]]
203.260

modificacions