Renovación Española: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
'''Renovación Española''' va ser un dels partits polítics de la [[Segona República Espanyola]], fundat el 1933 per [[Antonio Goicochea]], [[José Calvo Sotelo]], [[Pedro Sainz Rodríguez]] i el conde de Vallellano. Es definia com un partit [[monarquia|monàrquic]], defensor del llegat d'[[Alfons XIII]] i amb un ideari basat en l'opuscle ''Defensa de la Hispanidad'' de [[Ramiro de Maeztu]]. Comptava amb el suport de coneguts intel·lectuals dretans com [[José María Pemán]], [[Víctor Pradera]], [[Luis María de Zunzunegui]] i [[Luis Martínez de Galinsoga]].
Va tenir una representació a les Corts no molt important però constant al llarg de les legislatures que configuren la II República. La seva importància es devia al fet que representava els interessos de les classes altes, entre elles l'encara puixant [[aristocràcia]] de l'època. A més recollia part de l'herència del [[Antonio Maura|maurisme]]. El partit va ser liderat d'antuvi per [[Antonio Goicoechea]], fins que en [[1934]] [[José Calvo Sotelo]] tornà al partit i se'n va fer càrrec, que aviat passaria a denominar-se '''Bloque Nacional'''. La dreta més extrema davant el govern possibilista de [[José María Gil-Robles]] va anar decantant-se cap a la figura de Calvo Sotelo, qui en la primavera de [[1936]] actuava ja com el líder de les dretes. El partit canvià aleshores el nom pel de [[Bloque Nacional]] per a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]]. L'assassinat del seu dirigent el 13 de juliol va ser un dels detonants del pronunciament militar que va donar començament a la [[Guerra Civil Espanyola]]. Molts d'ells hi van lluitar com a voluntaris (''Voluntarios de Renovación Española'') en el bàndol franquista. Entre els seus [[diputat]]s en les Corts, a més de Calvo i Goicoechea, es troben el [[Conde de Vallellano]] i [[Andrés Rebuelta Melgarejo]]. Manuel de Semprún y Alzurena va ser vicepresident del partit. A Catalunya va trobar adhesions entre els anomenats ''membres de la [[Peña Blanca]]'', com [[Josep Bertran i Güell]], Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal i Lluís de Foronda, i més tard d'alguns membres de la dreta recalcitrant, com [[Fernando Álvarez de la Compa]], comte de Fígols. Tanmateix, l'hegemonia de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]] va impedir la seva presència fora de l'àrea de Barcelona. Santiago Torent es presentà a les llistes del [[Front Català d'Ordre]] a les [[eleccions generals espanyoles (1936)|eleccions de 1936]].
L'assassinat de [[José Calvo Sotelo]] fou el detonant per a que
== Enllaços externs ==
| |||