Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona: diferència entre les revisions

m
L’articulació del grup pot entendre’s com el resultat de tota una sèrie d’assajos organitzatius del món artisticocultural local que, de temps, pugnava per obrir-se camí en un entorn urbà difícil i no gaire receptiu. El seu manifest fundacional, «Cal distingir entre les aparences i la realitat», fou firmat per trenta-cinc persones de Girona i rodalies. Entre els signants hi havia artistes de diferents tendències, però també intel·lectuals, dissenyadors, fotògrafs o joiers. La impulsió directa de les activitats del col·lectiu corria a càrrec d’un nucli format per uns quinze o vint associats, mentre que la participació en les seves iniciatives podia aplegar més de cent autors.
 
Entre els referents esteticoideològics que contribuïren a la caracterització de la pràctica i el discurs d’ADAG subratllem dues línies principals de relació. L’una provenia del moviment conceptual, en especial de l’orientació sociopolítica introduïda pel Grup de Treball, i l’altra de certes teoritzacions lligades als realismes i expressionismes socials. La primera via es trobava representada pel crític d’art [[Jaume Fàbrega]], militant socialista (CSC i PSC), deixeble d’[[Alexandre Cirici]] i exideòleg del grup [[Tint-2]] de Banyoles, i la segona pel pintor i activista cultural[[ Enric Marquès]], exmembre del[[ PSUC]] i d’Estampa Popular, que a París havia format part de la [[Unió Popular d’Artistes (UPA)]], un grup integrat en l’estratègia del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), d’afinitat maoista. En aquesta segona orientació, també hi podríem relacionar el Grup Praxis, amb[[ Bep Marquès]] i [[Lluís Bosch Martí]], que conreaven el fotomuntatge. A banda d’aquestes dues grans línies, que compartien un enfocament antikantià i de caire marxistitzant, contrari a la concepció de l’art com a finalitat desinteressada i a la mitificació de l’artista com a individualitat demiúrgica, també caldria esmentar l’aportació de Damià Escuder, un dels divulgadors a Catalunya dels plantejaments neovitalistes i coneixedor directe de l’escena activista i contracultural londinenca, així com dels autors que radicalitzaven la tradició de modernitat que tenia en Isidre Vicens i Josep Colomer, provinents dels anys republicans i de les cultures d’esquerra, dos dels seus punts de referència. Altres membres destacats del col·lectiu foren Joan Casanovas, [[Enric Ansesa]], Jaume Faixó, Lluís Carreras, Francesc Torres Monsó, Niebla, Santiago Roca-Delpech, Montserrat Costa, Emili Massanes, Montserrat Guanter, Jordi Gispert, Vicent Huedo, Carles Vivó, Narcís Comadira o Maria Crehuet, que a París, mitjançant Marquès, havia entrat en relació amb el Front des Artistes Plasticiens de Daniel Buren.
 
==Acció artística i estratègia d’intervenció==
117.978

modificacions