Fenètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina tags – i —
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Fenètica''', o '''taximètrica''', en [[biologia]] és la ciència que intenta classificar els organismes basant-se en la seva similitud global, normalment ho fa sobre la [[morfologia]] o altres característiques observables sense atendre a la seva [[filogènia]] o la seva relació evolutiva. Està estretament relacionada amb la [[taxonomia numèrica]] que és la que es preocupa de l'ús de mètodes numèrics per a la classificació taxonòmica.
 
La fenètica ha estat de bon tros superada per la [[cladística]] per a la recerca dins de relacions evolutives entre les espècies. Tanmateix, alguns mètodes fenètics com el de ''[[neighbor-joining]]'', han trobat el seu camí dins la cladística com una aproximació raonable de la filogènia quan mètodes més avançats (com la [[inferència Bayesana]]) són molt cars computacionalment.
 
==Exemple==
Considerant per exemple els ocells cantairecantaires, es poden dividir en dos grups
- [[Corvida]], que reté caràcters antics en el [[fenotip]] i el [[genotip]], i [[Passerida]], amb característiques més modernes. Però només els ''Passerida'' són un grup amb relacions estretes; elels ''Corvida'' tenen llinatges antics i independents distanciats, poc estretament relacionats. En l'anàlisi fenètica el gran grau similitud global entre els ''Corvida'' els farà aparéixer com [[monofilètic]]s també, però ells tenen trets que eren presents en els antecessors de ''tots'' els ocells cantaires. És la pèrdua d'aquests trets ancestrals més que no pas la seva presència el que és significatiu sobre quins ocells cantaires estan més estretament relacionats entre ells que entre altres ocells cantaires.
 
Molts sistemàtics continuen fent servir mètodes fenètics, especialment en relació amb qüestions a nivell d'[[espècie]].
Línia 11:
Les aplicacions modernes de la fenètica són comunes en la [[botànica]].
 
A més moltes de les tècniques desenvolupades per taxonomistes fenètics han estat adoptades i esteses per [[ecologisme de la comunitat|ecologistes de la comunitat]], degut a necessitats similars per tractar de grans quantitats de dades.
==Referències==
*Sneath, P. H. A. & R. R. Sokal. 1973. ''Numerical taxonomy — The principles and practice of numerical classification''. W. H. Freeman, San Francisco. xv + 573 p.
 
==Referències==
*Legendre, Pierre & Louis Legendre. 1998. ''Numerical ecology''. 2nd English edition. Elsevier Science BV, Amsterdam. xv + 853 pages.
*Sneath, P. H. A. & R. R. Sokal. 1973. ''Numerical taxonomy — The principles and practice of numerical classification''. W. H. Freeman, San Francisco. pàg. xv + 573 p.
*Legendre, Pierre & Louis Legendre. 1998. ''Numerical ecology''. 2nd2a Englishedició editionanglesa. Elsevier Science BV, Amsterdam. pàg. xv + 853 pages.
 
==Vegeu també==