Alcoi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 481:
Per tot açò les classes acabalades creen un entorn propici a l'activitat tant artística com política, amb la proliferació de periòdics de diverses tendències i una activitat sindical excepcional, a l'altura de ciutats com [[Barcelona]] a pesar de la seua escassa població. Durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]], Alcoi es va situar al capdavant dels conflictes socials. La classe obrera es va organitzar i va ser la primera a albergar una seu espanyola de la Primera Internacional dels Treballadors ([[Associació Internacional de Treballadors|AIT]]).<ref>BENEITO, Àngel, (2007). ''Alcoi, objetivo de guerra'', (p. 16).</ref> També el [[segle XX]] és prolífic en aquest sentit, malgrat la crisi industrial de [[1985]].
 
En una petita mostra d'alcoians cèlebres no hi poden faltar els pintors [[Antonio Gisbert Pérez|Gisbert]], [[Ferran Cabrera Cantó]] o [[Emili Sala Francés]], així com el litògraf [[Antoni Pasqual Abad]]. A la seua altura hi ha el catedràtic de composició a [[Madrid]] [[Joan Cantó Francés]], el compositor [[Amando Blanquer Ponsoda]] i [[Rafael Mullor Grau]], el ministre republicà [[Joan Botella Asensi]], el químic [[pare Eduard Vitòria]], els poetes [[Joan Valls]] o [[Juan Gil-Albert]], l'escriptora [[Isabel-Clara Simó]], l'escriptor [[Carles Cortés]], la ballarina i coreògrafa [[Sol Picó]], el cantautor i actor [[Ovidi Montllor]], i un llarg etcètera.
 
Com a esportistes de renom, en el terreny individual destaquen els futbolistes [[Francisco Alcaide Davia]], [[Francisco José Carrasco]] i [[Ángel Pérez Soler]], fundador del [[Club Esportiu Alcoià|Club Deportivo Alcoyano]]; el pilotari [[Adolfo Silvestre García]], ''Boixet''; [[Máximo Gilabert Molines]], jugador, tècnic i comentarista de [[rugbi]] (Alcoi, [[1917]] - [[Buenos Aires]], [[1992]]), que també fou cap de premsa del Comitè Olímpic Argentí. Recentment, [[Nicolás Terol Peidro|Nico Terol]] s'ha convertit en el primer alacantí que ha pujat a un podi en el [[Motociclisme de velocitat|Campionat del Món de motociclisme de velocitat]], concretament en la [[Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 125cc|categoria de 125 cc]].