Hotan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
== Història ==
El [[regne de Khotan]] ja existia al segle III aC i va continuar sovint sota dependència exterior, fins al segle X.
El 1165 va passar als [[kara-kitai]]. Al final d'aquest estat, ja sota el usurpador [[Kutchlug]], l'esposa d'aquest que era filla del ''gurkhan'' kara-kitai i budista fanàtica, quan el seu marit es va barallar amb el [[khwarizmshah]] (1211-1213) el va instigar a perseguir als musulmans i especialment a Khotan. Segons Djuwayni va perseguir als musulmans i va fer clavar en creu al imam Ala al-Din Khotani a la porta de la seva madrassa. Tot i aquest martiri no fou recordat ni consta la seva tomba.
El 1218 [[Genguis Khan]] va decidir enviar contra Kutchlug al general [[Djebé]] (Fletxa), amb 20000 homes. En principi fou enviat per protegir [[Almaligh]] però quan hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la [[Kashgària]]. [[Balasagun]] i totes les ciutats de la actual regió de [[Semirechie]], van obrir les portes al general mongol. Djebé es va dirigir a Kashgària on la població musulmana el va acollir com a alliberador. Djebé va impedir el pillatge amb amenaces de càstigs severs i fou saludat com una benedicció. Kutchlug va fugir cap al [[Pamir]] però fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol. Així tot el Turkestan oriental i el país de l'[[Ili]], [[Issiq Qul]], [[Chu]] i [[Talas]] va passar a Genguis khan, i a l'imperi dels [[khwarizmshahs]] que va esdevenir terra de frontera, una frontera que era també religiosa doncs del costat mongol quedaven els pobles [[nestorians]], budistes i [[xamanista|xamanistes]], i només la Kashgària era de religió musulmana (encara que de cultura turca).
[[Ogodei]] va confiar el govern del territori a les ribes de l'[[Amu Darya]] fins a Khitay a [[Mahmud Yalavač]] i al seu fill [[Masud Beg]], incloent [[Transoxiana]], [[Turquestan]], [[Otrar]], el país [[Uigur]], Khotan, [[Kashgar]], [[Djend]], [[Khwarizm]] i [[Ferghana]]. Masud i va governar al menys fins a la mort de [[Mongke]] el 1259, i llavors en la guerra entre [[Kubilai Khan]] i el seu germà petit [[Arik Boga]], un cosí, el txagatai [[Aluqu]] o Alugu es va apoderar de tot el govern de Masud Beg. Aquest va reclamar a Arik Boga que li va donar plens poder per expulsar a Aluqu, però finalment s'hi va aliar. Aluqu va morir vers 1266 i abans ja havia estat eliminat Arik Boga. Kubilai va investir llavors a un altra [[txagatai]] de nom Barak, però es va haver de sotmetre al cap de poc a [[Qaydu]], nét d'Ogodei. Finalment es va establir un equilibri entre Kubilai i Qaydu. El 1270 quan [[Marco Polo]] va passar per Khotan, diu que estava sota autoritat de Kubilai mentre [[Yarkand]] depenia de Qaydu.
Tot i pertanyer a un poder superior apareixen esmentats alguns sultans de Khotan i en concret un versos dedicats a Munmish Tegin, segurament de la dinastia uigur de [[Turfan]] amb poder a Khotan. Sobirans txagatais hi apareixen als segles XVI i XVII i el 1666 hauria passat a Kashgar que fou governada pels khodges i va eliminar als txagatais. Vers el 1760 es van haver de sotmetre als [[dzungars]] (djungars o [[dungars]]) que foren tributaris de Xina. El 1864 es van revoltar els [[dungans]] (1864-1875) amb Khabib'ullah Chodja (1864-1873) i Niyaz Beg (1873-1875), i després [[Yakub Beg]] (1875-1877). A la seva mort els [[manxús]] van recuperar el control que tot i amb dificultats van exercir fins el 1911 i després va estar en mans dels senyors locals republicans. Després de la guerra civil va passar als comunistes i fou inclosa a al regió autònoma de [[Xinjiang]] Uigur.
==Notes==
<references/>
==Referències==
| |||