Restaurant Sant Antoni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
{{FRN}}
{{orfe}}
[[Fitxer: Final videoSA.jpg|thumb]]▼
El '''Restaurant Sant Antoni''' és un restaurant de [[cuina catalana]] de [[Premià de Dalt]] ([[Maresme]]), ubicat en una [[masia]] de l'any [[1942]] que abans havia funcionat com a hostal. Té jardí, pàrquing i terrassa d'estiu, i una capacitat de 150 comensals.
L'estil de cuina és [[Cuina creativa|creatiu]] i modern, però basat sempre en la tradició i productes catalans de temporada. Disposa d'un menú diari amb més de 15 plats per escollir, tots ells saludables i amb productes de temporada.
== Història ==
[[Fitxer:Hostal Sant Antoni.jpg|thumb|Hostal Sant Antoni.]]▼
[[Fitxer:Familia Planas i Serra.jpg|thumb|Família Planas i Serra.]]▼
[[Fitxer:Enric i Jordi.jpg|thumb|Enric i Jordi Planas.]]▼
[[Fitxer:Chaine des rotisseurs.jpg|thumb|Chaine des rotisseurs.]]▼
[[Fitxer:Sala principal Sant Antoni.JPG|thumb|Sala principal.]]▼
[[Fitxer:Taula amb vistes.jpg|thumb|Taula amb vistes.]]▼
L'any 1956 la Maria Teresa es va casar amb en Ricard Planas Laffitte i al 1959 va néixer el seu primer fill, en Ricard Planas Serra, tres anys més tard, l'any 1962, naixerien els bessons Jordi i l'Enric Planas i Serra.
Tota la família va començar a donar vida al '''Sant Antoni'''. El nom del restaurant fa referència al mosaic que hi ha a l'entrada de la masia, [[Sant Antoni de Pàdua]], patró dels paletes. En aquella època era costum posar un sant a les façanes.
<gallery>
</gallery>
Abans de ser restaurant va ser un hostal on la part de dalt de la casa eren les habitacions dels turistes i la planta baixa era on dormia la família i on també s'hi podia trobar un petit bar que a les nits es convertia en un "pub". En aquest es varen sentir, gràcies als turistes, els primers discos dels [[The Beatles]], [[Rolling Stones]], The Equals i molts més artistes famosos que convertien aquell petit racó en un lloc màgic.
<gallery>
</gallery>
La majoria de turistes venien de [[França]], [[ Alemanya]] i [[Itàlia]] a passar l'estiu, però això no era suficient per poder viure tota la família. Per aquest motiu varen prendre la decisió de fer un petit restaurant atès que el negoci durava tot l'any. En el restaurant s'hi podia trobar un menjar totalment casolà. A la cuina les dones treballaven, bistecs, botifarres, macarrons, i sobretot els ous ferrats i les truites ja que les gallines eren de la casa.
Linha 28 ⟶ 42:
Anaven passant els anys i els nens es van fer homes descobrint la seva vocació, el més gran, en Ricard, es quedà al Restaurant ajudant a la família i compaginant la feina amb cursos de cuina, i els dos bessons, en Jordi i l'Enric treballaven els caps de setmana per poder seguir la seva carrera estudiant a l'Escola d'Hosteleria de Girona, Sant Narcís. En Jordi es preparà professionalment per realitzar les tasques de cambrer i l'Enric per poder idear i elaborar uns plats de xef.
<gallery>
</gallery>
L'Enric va tenir l'ocasió de poder instruir-se amb grans cuiners com: [[Joan Roca i Fontané]] del restaurant [[Can Roca]], Narcís Caner de la Fonda Caner de Begur, Jaume Dalmau de l'Hotel Aigua blava a la Cala de Fornells i amb el Sr. Cano de l'Hostal Maria Verdulet a Sant Hilari de Sacalm.
Linha 36 ⟶ 54:
Després d'aquests anys també va formar-se a l'Escola Arnandí de Barcelona amb el professor [[Josep Lladonosa i Giró]], gran coneixedor de la cuina catalana.
<gallery>
</gallery>
Des del 1983 fins el 2000 el Restaurant Sant Antoni va tenir menció a la [[Guia Michelin]],<ref>{{Ref-llibre |títol=Michelin 1994: España, Portugal |editorial=Michelin |lloc= |data=1994 |pàgines=p. 363 |isbn=2-06-006339-6 |citació=Dos coberts [bastant confortable], decoració regional}}</ref> gràcies aquest esdeveniment la població de Premià de Dat va ser coneguda arreu del món.
També va ser destacat a diaris com [[l'Avui]],<ref>{{Ref-llibre |títol=L'Avui, 14 de Setembre del 1990. Crítica de Josep Urgellès}}</ref> Josep va sugerir el restaurant Sant Antoni per els seus plats selectes, la seva professionalitat en la restauració i per la seva bellesa senzilla i acollidora, [[El Periódico]],<ref>{{Ref-llibre |títol=El Periódico, 29 de Maig del 1992. Crítica de Rodrigo Mestres iel 6 d'Abril de l'any 1991 el Departament de comerç i consum otorga al Restaurant Sant Antoni el diploma Turístic de Catalunya.}}</ref> on el 6 d'Abril del 1991 el Periódico publica en una de les seves pàgines un apartat que ens parla de Diploma que rep el restaurant Sant Antoni pel Departament de Comerç i Consum de la Generalitat. El diploma Turístic de Catalunya en reconeixement a la seva destacada contribució al turisme de Catalunya. També el 29 de Maig del 1992 Rodrigo Mestres explica que el restaurant disposa d'una bona cuina ja que les receptes són incomparables. i [[La Vanguardia]],<ref>{{Citar publicació |article=Agenda del gourmet: Restaurantes con tradición y prestigio |url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE08/HEM/1990/06/23/LVG19900623-044.pdf |format=PDF |llengua=castellà |consulta= 12 agost 2010|publicació=La Vanguardia |lloc=Barcelona |data=23-6-1990}}</ref>
En aquells temps el restaurant era freqüentat per artistes, esportistes i polítics coneguts, com [[Xavier Cugat]], [[Manzanita (cantant)|Manzanita]], [[Rocío Jurado]], el [[President de la Generalitat de Catalunya|President]] [[Jordi Pujol]] i la seva dona [[Marta Ferrusola]], [[Justo Molinero]], [[Aíto García Reneses]], [[Txiki Begiristain]], [[Víctor Mora Pujadas]], [[Lluís Juste de Nin]], ''[[Juan Antonio San Epifanio|Epi]]'', [[Jaume Perich]], [[Josep Maria Cullell]], [[Guillermina Motta]], [[Joan Rigol]], [[Emma Vilarasau]], [[Mario Beut]], [[Manuel Orantes]], [[Pep Bras]], [[David Olivares]], [[Andreu Buenafuente]], ... {{CN}}
<gallery>
L'1988 l'Enric se'n va del restaurant amb ganes d'evolucionar i juntament amb la seva dona Arantxa van instal.lar-se al Racó de l'Enric, un petit establiment amb una cuina similar a la del Sant Antoni i que va ser mencionat a [[La Vanguardia]],<ref>{{Ref-llibre |títol=La Vanguardia, Juny del 1990}}</ref> amb una crítica molt bona. Uns anys més tard, cap al 1992 surt l'ocasió de prosperar i per aquest motiu la parella pren el rumb cap al restaurant Sant Jaume de Premià de Dalt per poder treballar força. Aquest moment va durar fins el 1997, va ser en aquell moment quant l'Enric va prendre la iniciativa de tornar a la cuina que més s'estimava. Durant un període va transitar per diversos restaurants de renom del [[Maresme]]: Restaurant Coloma del Port de [[Masnou]], Botavara de [[Vilassar de Mar]], Pati verd de [[Premià de Mar]], Restaurant Els Caçadors d'[[Argentona]] i finalment durant cinc anys va estar en el Grup Can Jonc d'[[Alella]]; en tots ells com a cap de cuina. ▼
Fitxer:Xavier Cugat.jpg|Xavier Cugat
Fitxer:Jaume Perich.jpg|Jaume Perich
Fitxer:Lladonosa.jpg|Josep Lladonosa i Giró
</gallery>
<gallery>
Fitxer:David Olivares.jpg|Enric P. i David Olivares
Fitxer:Jordi pujol.jpg|Enric Planas i Jordi Pujol
Fitxer:Marta ferrusola.jpg|Enric P. i Marta Ferrusola
</gallery>
▲L'1988 l'Enric se'n va del restaurant amb ganes d'evolucionar i juntament amb la seva dona Arantxa van instal.lar-se al Racó de l'Enric, un petit establiment amb una cuina similar a la del Sant Antoni i que va ser mencionat a [[La Vanguardia]],<ref>{{Ref-llibre |títol=La Vanguardia, Juny del 1990}}</ref>. El
D'altra banda a l'any 1995 en Jordi, junt amb la seva dona Agnès van obrir el Celler Sant Antoni, edificat en el mateix recinte que el restaurant.
Linha 49 ⟶ 91:
Després d'un parèntesi de cinc anys de traspassos del negoci, de nou ha tornat a mans de la família Planas i Serra.
== Referències ==
| |||