Molècula amfipàtica: diferència entre les revisions

Els [[triglicèrids]] no són anfipàtics, no són solubles en aigua o sigui no compleixen amb la doble característica de ser solubles en solvents orgànics (no polars) i en l'aigua (polar). No és amfipàtic ja que les parts polars de la glicerina i dels àcids grassos estan formant part dels enllaços ester. El triglicèrid, a diferència del fosfolípid, no té el grup fosfat que és el que, precisament, li confereix aquesta característica amfipàtic.

 

En una molècula no polar els electrons compartits estan igualment atrets pels dos àtoms. Aquests enllaços es formen entre àtoms amb valors d'electronegativitat similars.

 

Quan hi ha un enllaç entre dos tipus d'àtoms diferents es té una molècula polar. Aquest enllaç es presenta pel fet que els dos àtoms tenen diferents electronegativitats. Per polar s'entén una distribució desigual de càrrega elèctrica.

 

 

Es denominen interaccions hidrofòbiques a aquelles forces que mantenen juntes les regions apolars de les molècules, referint-se aquestes a l'associació de les porcions hidrofòbiques de les molècules anfifíliques. En comparació amb els enllaços d'hidrogen, les interaccions hidrofòbiques tenen poc caràcter direccional, però tendeixen a produir sistemes d'elevada estabilitat. La força d'aquestes interaccions no es deu a cap atracció intrínseca entre les parts apolars. Rep també el nom d'efecte hidrofòbic, i aquest es resumeix com el conjunt de factors termodinàmics que són responsables de l'agrupament de les parts no polars d'un medi aquós.

 

{{AP|micel·la}}

 

Quan s'agita una barreja d'aigua i àcid oleic en la seva forma COOH, el resultat és una suspensió blanca i tèrbola que dura pocs minuts abans de tornar a separar-se en les dues fases originals. Aquesta suspensió consta de partícules esfèriques, anomenades micel, les quals es formen per efectes hidrofòbics. Quan les molècules de [[àcid oleic]] es barregen inicialment amb el [[aigua]], algunes de les molècules d'aquesta última s'orienten al voltant de cada molècula d'àcid oleic, i entaulen amb ella interaccions de tipus dipol. En aquesta estructura la part no polar forma la part central i cap a l'exterior es situa la part polar que per les seves característiques pot interactuar amb l'aigua.

 

 

 

La tecnologia anomenada sonolisis s'administra en el torrent sanguini micro bombolles encapsulats en micel greixos. Aquesta tecnologia juntament amb els ultrasons són un avanç per a la prevenció d'infarts.

 

{{AP|tensioactiu}}

 

[http://www.solociencia.com/ingenieria/06101806.htm] Solociencia.com </ref>

 

{{AP|Liposoma}}

Hi ha diversos tipus de materials lipídics anfipàtics que poden barrejar amb aigua en condicions específiques per formar ''' liposomes. '''. A diferència del compacte agrupament de les estructures apolars al centre de la micel, en un liposoma els lípids apolars s'agrupen banda a banda formant dues capes, de manera que integren [[esfera]] s bicapa [[concèntrica]] s que envolten per complet una regió interna d'aigua.

 

Gràcies a investigacions s'està creant molècules capaços d'incorporar a l'interior de la seva estructura fàrmacs encapsulats, com ho són els [[polímers]] cristall-líquid colestèriques. Aquests polímers són capaços de transportar i atrapar molècules més petites gràcies a les seves ''' molècules anfifíliques ''' que autoasocian. Actualment el seu estudi es basa en el transport de fàrmacs específics i [[biomacromolècules]] s. <ref>

[http://www.serina.es/escaparate/verproducto.cgi?idproducto=2656&refcompra=NULO] SERINA.ES </ref>

 

Els ''' tensioactius ''' s'utilitzen actualment en l'obtenció d'òxids metàl·lics mesoporosos, els tensioactius agregats a la solució normal de sol-gel en l'obtenció d'aquests òxids, formen esferes i estructures hexagonals semblants als [[bresca d'abella|bresques d'abella]], que en afegir alcóxido formen un gel, de manera que el tensioactiu desapareix deixant un porus.