Rèplica (sismologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot intercalant text original amb text traduït
repasso l'edició del bot
Línia 1:
Una '''rèplica''' és un [[Ona sísmica|moviment sísmic]] que succeeix a la mateixa regió on hi va haver una tremolor o [[terratrèmol]] central. Aquestes tremolors són una conseqüència de readequacions de l'[[escorça terrestre]] al voltant de la [[falla]] en la qual es va donar el sisme principal.
{{Traducció|es|Réplica (sismología)}}
Una '''réplica''' es un [[sismo|movimiento sísmico]] que ocurre en la misma región en donde hubo un [[temblor]] o [[terremoto]] central (generalmente dentro de una longitud cercana de ruptura). Estos temblores son una consecuencia de readecuaciones de la [[corteza terrestre]] alrededor de la [[falla]] en que se dio el sismo principal.
 
Una rèplica sempre és de menor [[Escala de Richter|magnitud]] que el sisme principal. En el cas que una rèplica tingués una magnitud més gran que el sisme principal, aquesta última se la cataloga com el nou sisme principal, i el sisme principal original és considerat un sisme inicial.
{{cita publicación | autor=McGuire JJ, Boettcher MS, Jordan TH | título=Foreshock sequences and short-term earthquake predictability on East Pacific Rise transform faults | publicación=[[Nature (journal)|Nature]] | volumen=434 | número=7032 | año=2005 | páginas=445–7 | pmid=15791246 | doi=10.1038/nature03377}} Una '''rèplica''' és un [[terratrèmol|moviment sísmic]] que ocorre a la mateixa regió on hi va haver una [[terratrèmol|tremolor]] o [[terratrèmol]] central (generalment dins d'una longitud propera de ruptura). Aquestes tremolors són una conseqüència de readequacions de la [[escorça terrestre|crosta terrestre]] al voltant de la [[falla]] en la qual es va donar el sisme principal.
 
 
 
Una réplica siempre es de menor [[Escala sismológica de magnitud de momento|magnitud]] que el sismo principal. En el caso de que una réplica tuviera una magnitud mayor que el sismo principal, es catalogada como el nuevo sismo principal, y el sismo principal original es considerado un sismo inicial.
 
Una rèplica sempre és de menor [[magnitud]] que el sisme principal. En el cas que una rèplica tingués una magnitud més gran que el sisme principal, és catalogada com el nou sisme principal, i el sisme principal original és considerat un sisme inicial.
 
 
 
== Frecuencia y magnitud de réplicas ==
 
== Freqüència i magnitud de rèpliques ==
Las réplicas suelen obedecer a una serie de patrones comunes relativos a la frecuencia y magnitud en que ocurren.
 
Les rèpliques solen obeir a una sèrie de patrons comuns relatius a la freqüència i magnitud en la qual ocorren.
 
 
 
=== Ley de Omori ===
 
=== Llei d'Omori ===
Las réplicas ocurren con un patrón común que sigue la [[ley de Omori]], que es una relación empírica para la decadencia temporal de tasas de réplicas.<ref>F. Omori (1894) "On the aftershocks of earthquakes," ''Journal of the College of Science, Imperial University of Tokyo'', vol. 7, pages 111–200.</ref> Omori publicó su obra sobre réplicas de terremotos, en donde afirmó que la frecuencia de las réplicas disminuye bruscamente por el recíproco de tiempo después del sismo principal, en 1894:
 
Les rèpliques ocorren amb un patró comú que segueix la [[Llei d'omori]], que és una relació empírica per a la decadència temporal de taxes de rèpliques.<Ref>F. Omori (1894) "On the aftershocks of earthquakes, " ''Journal of the College of Science, Imperial University of Tokyo'', vol. 7, pages 111-200.</Ref> Omori va publicar la seva obra sobre rèpliques de terratrèmols, on va afirmar que la freqüència de les rèpliques disminueix bruscament pel recíproc de temps després del sisme principal, el 1894:
 
 
Les rèpliques ocorren amb un patró comú que segueix la [[Llei d'Omori]], que és una relació empírica per a la decadència temporal de taxes de rèpliques.<Ref>F. Omori (1894) "On the aftershocks of earthquakes, " ''Journal of the College of Science, Imperial University of Tokyo'', vol. 7, pages 111-200. </Ref> Omori afirma que la freqüència de les rèpliques disminueix bruscament pel temps recíproc després del sisme principal:
 
<math>n(t) = \frac {K} {c+t}</math>
 
 
 
donde:
 
on:
 
 
 
* ''n(t)'' es el número de sismos ''n'' medido en un cierto tiempo ''t''
 
* ''n(t)'' és el nombre de sismes ''n'' mesurat en un quant temps ''t''
* ''K'' es la amplitud; y
 
* ''K'' és l'amplitud; y
* ''c'' es el parámetro temporal de compensación
 
* ''c'' és el paràmetre temporal de compensació
 
La versió modificada de la llei, usada comunament avui en dia, la va proposar Utsu el 1961.<Ref>Utsu, T. (1961) "A statistical study of the occurrence of aftershocks, " ''Geophysical Magazine'', vol. 30, pages 521-605.</Ref><Ref>Utsu, T., Ogata, I.,and Matsu'ura, R.S. (1995) "The centenary of the Omori formula for a decay law of aftershock activity, " ''Journal of Physics of the Earth'', vol. 43, pages 1-33. </Ref>
 
 
La versión modificada de la ley, usada comúnmente hoy en día, fue propuesta por Utsu en 1961.<ref>Utsu, T. (1961) "A statistical study of the occurrence of aftershocks," ''Geophysical Magazine'', vol. 30, pages 521–605.</ref><ref>Utsu, T., Ogata, Y. ,and Matsu'ura, R.S. (1995) "The centenary of the Omori formula for a decay law of aftershock activity," ''Journal of Physics of the Earth'', vol. 43, pages 1–33.</ref>
 
La versió modificada de la llei, usada comunament avui en dia, va ser proposada per Utsu el 1961.<Ref>Utsu, T. (1961) "A statistical study of the occurrence of aftershocks, " ''Geophysical Magazine'', vol. 30, pages 521-605.</Ref><Ref>Utsu, T., Ogata, I.,and Matsu'ura, R.S. (1995) "The centenary of the Omori formula for a decay law of aftershock activity, " ''Journal of Physics of the Earth'', vol. 43, pages 1-33.</Ref>
 
 
 
<math>n(t) = \frac {K} {(c+t)^p}</math>
 
on:
 
* ''p'' modifica la taxa de decaïment i típicament s'ubica en un rang 0.7-1.5.
 
El que aquestes equacions descriuen és que la taxa en la qual es produeixen rèpliques decreix ràpidament amb el temps, ja que és proporcional a la inversa del temps que passa des del sisme principal. D'aquesta forma, qualsevulla siga la probabilitat que es produeixi una rèplica el primer dia, el segon dia hi haurà 1/2 de les probabilitats del dia 1, i al desè dia seran aproximadament 1/10 (quan ''p'' sigui igual a 1). Aquests patrons descriuen només el comportament de la massa de les rèpliques; el moment exacte que que passaran i no la quantitat de rèpliques o la seva localització. Com aquesta és una llei empírica, els valors dels seus paràmetres són obtinguts quadrant les dades obtingudes després del sisme principal, i no té una base o significat físic.
donde
 
on
 
 
 
* ''p'' modifica la tasa de decaimiento y típicamente se ubica en un rango 0.7–1.5.
 
* ''pàg.'' modifica la taxa de decaïment i típicament s'ubica en un rang 0.7-1.5.
 
 
 
Lo que estas ecuaciones describen es que la tasa en que se producen réplicas decrece rápidamente con el tiempo, pues es proporcional a la inversa del tiempo que pasa desde el sismo principal. De esta forma, sea cual sea la probabilidad de que una réplica se produzca el primer día, el segundo día habrá 1/2 de las probabilidades del día 1, y al décimo día serán aproximadamente 1/10 (cuando''p'' sea igual a 1). Estos patrones describen sólo el comportamiento de la masa de las réplicas; el momento exacto de ocurrencia, la cantidad de réplicas y su locación es aleatoria, aunque tiendan a seguir dichos patrones. Como esta es una ley empírica, los valores de sus parámetros son obtenidos cuadrando los datos obtenidos luego que el sismo principal ocurra, y no tiene una base o significado físico.
 
El que aquestes equacions descriuen és que la taxa en la qual es produeixen rèpliques decreix ràpidament amb el temps, ja que és proporcional a la inversa del temps que passa des del sisme principal. D'aquesta forma, sigui cual sigui la probabilitat que una rèplica es produeixi el primer dia, el segon dia hi haurà 1/2 de les probabilitats del dia 1, i al desè dia seran aproximadament 1/10 (cuando''pàg.'' sigui igual a 1). Aquests patrons descriuen només el comportament de la massa de les rèpliques; el moment exacte d'ocurrència, la quantitat de rèpliques i la seva locació és aleatòria, encara que tendeixin a seguir els esmentats patrons. Com aquesta és una llei empírica, els valors dels seus paràmetres són obtinguts quadrant les dades obtingudes després que el sisme principal ocorri, i no té una base o significat físic.
 
 
 
=== Ley de Bath ===
 
=== Llei de Bath ===
Otra ley, conocida como ley de Bath, describe que cualquier sismo típico tiene réplicas de aproximadamente 1 magnitud (en promedio 1.2) menor que el movimiento principal que las origina.<ref>Richter, Charles F., ''Elementary seismology'' (San Francisco, California, USA: W. H. Freeman & Co., 1958), page 69.</ref><ref>Bath, Markus (1965) "Lateral inhomogeneities in the upper mantle," ''Tectonophysics'', vol. 2, pages 483–514.</ref>
 
Una altra llei, coneguda com a llei de Bath, descriu que qualsevol sisme típic té rèpliques d'aproximadament 1 magnitud (en mitjana 1.2) menor que el moviment principal que les origina.<Ref>Richter, Charles F., ''Elementary seismology'' (San Francisco, Califòrnia, Usa: W. H. Freeman & CO., 1958), page 69.</Ref><Ref>Bath, Markus (1965) "Lateral inhomogeneities in the upper mantle, " ''Tectonophysics'', vol. 2, pages 483-514.</Ref>
 
 
 
Una altra llei, coneguda com a llei de Bath, descriu que qualsevol sisme típic té rèpliques d'aproximadament 1 magnitud (de mitjana 1.2) menor que el moviment principal que les origina.<Ref>Richter, Charles F., ''Elementary seismology'' (San Francisco, Califòrnia, Usa: W. H. Freeman & CO., 1958), page 69. </Ref><Ref>Bath, Markus (1965) "Lateral inhomogeneities in the upper mantle, " ''Tectonophysics'', vol. 2, pages 483-514. </Ref>
=== Ley de Gutenberg-Richter ===
 
=== Llei de Gutenberg-Richter ===
Las secuencias de las réplicas también suelen seguir la ley de Gutenberg-Richter, que se refiere a la relación entre la magnitud y el número total de terremotos en una región en un determinado período de tiempo.
 
Les seqüències de les rèpliques també solen seguir la llei de Gutenberg-Richter, que es refereix a la relació entre la magnitud i el nombre total de terratrèmols en una regió en un determinat període de temps.
 
 
 
<math>\!\,N = 10^{A - b M}</math>
 
 
 
donde:
 
on:
* <math>\!\, N </math> es el número de eventos en un determinado rango de magnitud
 
* < math>\!\, N </math> és el nombre d'esdeveniments en un determinat rang de magnitud
* <math>\!\, MN </math> esés la magnitud mínima
* <math>\!\, N </math> i <math>\!\, b </math> són constants
 
* < math>\!\, M </math> és la magnitud mínima
* <math>\!\, A </math> y <math>\!\, b </math> son constantes
 
* < math>\!\, A </math> i < math>\!\, b </math> són constants
En resumen, suelen ocurrir más réplicas pequeñas que réplicas grandes.
 
En resum, solen ocórrer més rèpliques petites que rèpliques grans.
 
 
 
== Sismos iniciales ==
 
== Sismes inicials ==
Muchos científicos esperan que los sismos iniciales (también conocido como "sismos premonitores") puedan servir para predecir terremotos mayores. La región de fallas de la Dorsal del Pacífico Oriental en particular, demuestra actividad de sismos iniciales antes de que ocurre un evento sísmico mayor.<ref>{{cita publicación | autor=McGuire JJ, Boettcher MS, Jordan TH | título=Foreshock sequences and short-term earthquake predictability on East Pacific Rise transform faults | publicación=[[Nature (journal)|Nature]] | volumen=434 | número=7032 | año=2005 | páginas=445–7 | pmid=15791246 | doi=10.1038/nature03377}}</ref>
 
Molts científics esperen que els sismes inicials (també conegut com "sismes premonitorspremonitoris") puguin servir per predir terratrèmols majors. La regió de falles de la Dorsal del Pacífic Oriental en particular, demostra activitat de sismes inicials abans que ocorresucceeixi un esdeveniment sísmic major.<Refref>{{Referènciescita publicación | autor=McGuire JJ, Boettcher MS, Jordan TH | título=Foreshock sequences and short-term earthquake predictability on East Pacific Rise transform faults | publicación=[[Nature (journal)|Nature]] | volumen=434 | número=7032 | año=2005 | páginas=445–7 | pmid=15791246 | doi=10.1038/nature03377}}</ref>
 
 
 
== Referencias ==
 
== Referències ==
{{listarefreferències}}
 
{{ORDENAR:Replica (sismologia)}}
 
 
 
== Enlaces externos ==
 
== Enllaços externs ==
 
* [http://earthquake.usgs.gov/learning/kids/abc/parents/pa.html ''Parent's Guide to Aftershocks'' ] {{en}}
* [http://www.livescience.com/forcesofnature/060607_quake_aftershocks.html Earthquake Aftershocks Not What They Seemed] {{en}}
 
 
[[Categoria:Sismologia]]
* [http://earthquake.usgs.gov/learning/kids/abc/parents/pa.html ''Parent's Guide to Aftershocks''] (en inglés)
[[Categoria:Terratrèmols]]
 
* [http://earthquake.usgs.gov/learning/kids/abc/parents/pa.html ''Parent's Guide to Aftershocks'' ] (en anglès)
* [http://www.livescience.com/forcesofnature/060607_quake_aftershocks.html Earthquake Aftershocks Not What They Seemed] (en inglés)
 
* [http://www.livescience.com/forcesofnature/060607_quake_aftershocks.html Earthquake Aftershocks Not What They Seemed] (en anglès)
{{ORDENAR:Replica (sismologia)}}
 
{{ Ordenar:Replica (sismologia)}}
 
 
 
[[Categoría:Sismología]]
 
[[da:Efterskælv]]