Kimaks: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Categoria en minúscula |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Els '''kimaks''' i '''kimeks''' (Yemeks, yamaks, djamuks) foren una antiga tribu turca que habitava la [[Sibèria]] occidental al curs inferior de l'[[Irtix]] o potser cap a l'[[Obi]], una de les set conegudes pels àrabs i perses que poblaven l'anomenat [[khanat Kimak]] (o Kimek) vers 743-1050. Les altres sis eren (segons Gardizi + 1061), els yamaks, qiptxaqs, tàtars, bayandurs, lanikaz, i ajlads. Kimäks i kiptxaks (cumans) estaven emparentats i parlaven un dialecte turc idèntic que es distingia d'altres dialectes turcs per algunes particularitats. L'èpica de l'horda assenyala set caps, probablement ancestres epònims de les tribus dels kimäk (Imey, Yimek, Tater, Bayandur, Kifchak, Lanaz, i Aclad).
El nom derivaria de les dues tribus Imi i Imek, que tenien el nom pel riu Imi a la vall del Argun ("Plata"), afluent de l'Amur. Marquart suggereix la etimolia de Kimäk Iki Imäk (Dos Imaks). No es coneix cap tribu individual anomenada kimak o kimek i sempre que s'esmenta es refereix a les dues. Els xinesos es refereixen a ells com els Yueban.
Línia 7:
Una part dels chuüe es va barrejar ambs els göktürks (turcs celestials), els primers turcs, i van formar la tribu shato, que vivia al sud de [[Dzungària]] a l'oest del [[Baikal]]. Els turcs es van dividir en [[Turcs Occidentals|Occidentals]] i [[Turcs Orientals|Orientals]] i al primer [[kakhan|kakhanat]] (kaghanat) les tribus chuy (chuban) van tenir una posició privilegiada i eren membres amb vot de la confederació igual que els [[nushibi]]; els shato es van separar dels chuüe a la meitat del segle VII i encara existeixen com a grup ètnic.
Després de la dissolució del kakhanat [[Turcs Occidentals|Turc Occidental]] el 743 una parte de les tribus chuy va romandra dins l'estat successor, el [[khanat Uigur|kakhanat Uigur]] (740-840), i la resta va ser independent sota un Shad Tutuk khan. En el període uigur les tribus chuy van forjar la tribu coneguda a les fonts àrabs i perses com els kimaks. El cap de la confederació Kimak portava el títol de ''Shad Tutuk'', que vol dir "Príncep Governant”. A la meitat del segle VIII els kimaks ocupaven el territori entre el [[riu Ural]] i el Emba i entre la [[mar d'Aral]] i les estepes de la [[mar Càspia]], a la regió de Zhetysu
A la meitat del [[segle XI]] els [[cumans]] (kiptxak) es van separar dels kimäk i van emigrar cap a Europa on les cròniques russes els assenyalen per primer cop el [[1054]]. Els kimäks van passar a dependre dels [[kirguís]], i al [[segle XII]] dels [[kara-khitai]], fins que el [[1208]] van passar als mongols i van desaparèixer com a grup separat.
Vegeu: [[Khanat Kimak]]
| |||