Reus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 66:
Dins mateix de la ciutat encara resten alguns vestigis de l'estructura de barri a la zona de Sant Roc, Santa Teresa i el Carme. Als anys cinquanta es va crear el grup anomenat Casa Bloc, que foren les primeres cases amb propietat horitzontal. Desprès, als seixanta, va sorgir no lluny el Barri Niloga, amb edificis de fins a 10 pisos. Algunes barriades sorgides els anys setanta són el Barri dels Poetes, el Barri del Carrilet i la zona d'Horts de Miró, i més moderna és la zona dels Capellans (amb el parc i les piscines), la del Velòdrom i la d'Hort del Ros.
== Història ==
{{AP|Història de Reus}}
===Els inicis de Reus ===
Cap al [[1150]] el normand [[Robert d'Aguiló]] va repoblar la regió, essent la primera prova documental un esment a una partició de límits amb [[Siurana (Priorat)|Siurana]] del [[1151]] i la donació de Robert d'Aguiló el [[3 de juny]] de [[1154]] a favor de l'església de Sant Fructuós com [[alou]] perpetu. El [[5 de juny]] de [[1154]] l'arquebisbe de Tarragona va donar dos terços de Reus en feu a [[Bertran de Castellet]], com a [[castlà]], amb l'encàrrec de construir una església depenent del Arquebisbat. El [[29 de juny]] de [[1159]], en el repartiment de rendes de bens eclesiàstics, el terç de Reus amb la seva parròquia de Santa Maria fou atorgat al canonge cambrer, iniciant-se així la duplicitat de la senyoria en la qual el cambrer tenia un terç i a més l'alta i baixa jurisdicció i el mer i mixt imperi. Llavors la ciutat s'esmentava com Redis o '''Reddis'''. El castlà [[Bernat de Bell-lloc]] va donar carta de població el [[3 d'agost]] de [[1183]], donant la propietat de les cases i horts, establint un cens a pagar per les terres de conreu i reservant-se la justícia, reconeixent però el seu vassallatge envers l'[[arquebisbat de Tarragona]]. El [[2 de juny]] de [[1186]] el cambrer [[Joan de Santboi]] va donar una carta de franquesa, confirmant la del [[castlà]]. El cambrer va rebre la senyoria directa el [[25 d'abril]] de [[1203]] de mans del Arquebisbe.
===Cambrers, arquebisbes de Tarragona i Papes===
L'administració del Cambrer, del que depenia el castlà, es complementava amb dos batlles, tres jurats i 30 consellers (i el consell de cent per assumptes d'importància). El [[1305]] Reus es va revoltar contra l'arquebisbe [[Rodrigo de Tello]] que volia fer pagar als ciutadans de Reus i altres pobles la reconstrucció de les muralles de [[Tarragona]]. Això fou l'embrió de la [[Comuna del Camp]]. El [[1309]] el rei li va donar el dret de fer mercat els dilluns. El [[1327]] es va extingir la dinastia de castlans dels Bell-lloc i va passar a [[Bernat de Cabrera]] que el [[1335]] la va vendre a [[Pere Mulet]] que la va perdre per deutes el [[1345]], embargant-la Joan Savall. Els hereus de Mulet van vendre els seus drets al tarragoní [[Bernat d'Olzinelles]] el [[1349]]. El cambrer [[Gregori XI|Pere Roger de Belfort]] va disputar el domini amb l'arquebisbe López de Ayerbe, el qual va enviar un exèrcit que va delmar la ciutat. Un segon atac va ser rebutjat i els atacants empaitats fins a [[La Selva del Camp]] on es van fer forts i els reusencs no van poder entrar. Un tercer atac portà a l'ocupació militar de la ciutat que fou saquejada. El cambrer Pere Roger de Belfort, nebot de [[Climent VI]], que llavors vivia a [[Avinyó]] amb el seu oncle, va convèncer al Papa de cridar al arquebisbe, i el pontífex va obtenir un compromís de pau. Pere Roger va donar una de les roses del seu blasó a la ciutat com escut i més tard fou nomenat Papa amb el nom de [[Gregori XI]], mantenint-se com a senyor de Reus, per la qual cosa l'escut va ser coronat amb la [[tiara (indumentària)|tiara]] pontifícia i adornat amb les claus de Sant Pere. El [[1380]] Reus i el cambrer [[Bernat Despujol]] van combatre altre cop amb l'arquebisbe; alguns actes van produir represàlies però Reus va comprar el perdó reial el [[1393]]. El castlà [[Joan d'Olzinelles]] va perdre el domini per deutes, que va sortir a subhasta el [[1397]] i el va comprar el cambrer Pere de Luna ([[Benet XIII d'Avinyó]]) unificant-se així ambdues senyories.
=== Guerra dels Segadors, i l'Arxiduc Carles===
Al començament de la [[guerra dels Segadors]] Reus tenia 1200 cases habitades però es reduïren a 800 al final de la guerra. El [[16 de desembre]] de [[1640]] fou declarada enemiga de la pàtria per les Corts i els bens dels seus habitants confiscats, com a resposta a la no participació activa en la guerra. El [[1641]] va ser ocupada pel francès La Mothe, i el banquer Pere Mancha va comprar el fet de no ser saquejada. Els soldats francesos es comportaren com a ocupants i Reus es va entregar als castellans el [[gener]] de [[1642]].
Reus va ser fidel a [[Felip V]] fins el [[1705]], però aquest any, sota la direcció de [[Joan Nebot]], es va revoltar en favor de l'arxiduc Carles. El [[3 de juliol]] de [[1706]] l'arxiduc va venir a la ciutat. El [[1707]] caigué en mans dels borbònics breument i el [[1709]] es va rendir als castellans i francesos. El [[1710]] va tornar al camp de l'arxiduc. El [[5 de juny]] de [[1712]] la muller de l'arxiduc, [[Elisabet Cristina]], va donar a Reus el títol de ''Ciutat imperial i atenta''. El [[1713]] va ser ocupada pels borbònics, però el [[1714]], al demanar voluntaris per al [[somatent]] filipista, no es va presentar ni un sol ciutadà. El [[1719]] va entrar per dues vegades a la ciutat el guerriller de [[Capçanes]] [[Pere Joan Barceló]], el [[Carrasclet]], fidel a l'arxiduc.
=== Creixement del segle XVIII ===
Al [[segle XVIII]] Reus tingué un creixement espectacular i arriba a ser la segona ciutat del principat. Les muralles es van enderrocar abans del [[1728]] i l'enderroc es va completar el [[1766]]. Es desenvolupa el comerç tèxtil i el de l'[[aiguardent]]. D'aquest darrer era el primer centre de cotització, essent els altres [[París]] i [[Londres]], d'on la dita de "Reus, París i Londres". La construcció d'un [[Canal de Reus a Salou|canal entre Reus i Salou]], proposada per [[Pere Sunyer]] va ser concedida el [[1805]], però ja no es va portar a bon terme a causa del esclat de la [[Guerra del Francès]] i la confiscació per la [[Junta del Principat]] dels fons recollits per l'obra (per destinar-los a la guerra). En aquest temps Reus tenia consolats dels [[Estats Units]], [[Ligúria]], [[Anglaterra]], [[Països Baixos|Holanda]], [[Suècia]], [[Dubrovnik|Ragusa]], [[Dinamarca]], [[Sicília]], [[Estats Pontificis]], [[França]], [[Portugal]], [[Nàpols]] i [[Prússia]].
=== La Guerra del Francès, el segle XIX i el General Prim ===
El [[26 de febrer]] de [[1809]] les tropes franceses entraren a '''Reus''', que formà part del departament de [[Boques de l'Ebre]], com a part de [[França]] a la que [[Catalunya]] havia estat annexionada. Els francesos van sortir de Reus el [[1814]]. El [[1817]] Reus va donar suport al aixecament liberal del [[Luis de Lacy y Gautier|general Lacy]] i el [[1820]] al [[pronunciament]] de [[Rafael del Riego Núñez|Riego]]. El [[7 de novembre]] de [[1823]] torna a ser ocupada pels francesos, els ''[[Cent Mil Fills de Sant Lluís]]''. El [[1837]] la milícia reusenca es va revoltar i va proclamar la [[constitució Espanyola de 1812]]. El [[1843]] es van pronunciar a Reus [[Joan Prim]] i Milans del Bosch i la ciutat fou bombardejada pel general Zurbano fins que va parar a precs de [[Maria Rosa Molas Vallvé]]. Al triomfar el moviment, en el qual el poble no estava d'acord, Reus va rebre el títol de ciutat i Prim el de [[comte de Reus]]. El [[1854]] va donar suport a la [[Vicalvarada]] i el [[1856]] va intentar resistir a la caiguda del govern sorgit d'aquells fets. El [[1868]] Reus va adherir amb entusiasme a la Revolució de setembre de Prim. A les eleccions van passar a ser molt majoritaris els federals. El [[1872]] el general carlí [[Joan Francesch i Serret]] va entrar a Reus per poc temps i va morir a la lluita. El [[1873]] la República va ser rebuda amb entusiasme. Amb la restauració, els autonomistes i republicans comencen a dominar a les eleccions. El [[1884]] es va crear l'associació Catalanista de Reus a la seu de la qual es va celebrar el [[1893]] l'assemblea de la [[Unió Catalanista]]. [[Pau Font de Rubinat]] va fundar el [[1886]] el diari catalanista ''Lo Somatent''. El [[1856]] es va inaugurar el ferrocarril de Reus a Tarragona, impulsat per [[Josep Parellada]]. El [[1854]] es crea una companyia reusenca de Gas i el [[1863]] el [[Banc de Reus]]. El [[1895]] va aparèixer al terme la [[fil·loxera]] que va matar les vinyes i va donar pas al cultiu majoritari de l'avellana. El [[1897]] es funda una companyia elèctrica (Electra Reusenca).
=== La república i la dictadura de Franco ===
El [[1931]] va votar per la república, i després del [[1936]] fou bombardejada pel bàndol franquista. Els rebels varen ocupar la ciutat el [[15 de gener]] de [[1939]]. La ciutat va romandre controlada pel règim franquista. El darrer batlle fou Francisco Llevat, fins el [[1977]] quan va arribar a l'alcaldia [[Miquel Colàs Piquer]], un industrial independent proper del regim però obert a les noves corrents.
=== Anys recents ===
El primer alcalde democràtic fou el socialista [[Carles Martí Massagué]], advocat de Reus. El va seguir el [[1983]] [[Anton Borrell Marcó]] que va morir tràgicament en accident de cotxe a la Carretera de Cambrils; el seu successor fou [[Juan Maria Roig]] però discrepàncies amb el partit van fer que fos apartat l'endemà essent nomenat [[Josep Abelló Padró]]. Va retirar-se el [[1999]] i va ocupar el càrrec l'actual alcalde [[Lluís Miquel Pérez Segura]].
== Entitats locals ==
Linha 504 ⟶ 537:
[[Fitxer:Local ban notes-reus-tanger 0001.jpg|thumb|Billet del Consell Municipal de '''Reus''', de [[1937]].]]
* [[Història de Reus]].
* [[Llista de reusencs]].
* [[Llista d'alcaldes de Reus]].
* [[Llistat d'emissores de ràdio i televisió a Reus]].
| |||