Xahrisabz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Shahrisabz mogut a Xahrisabz |
ampliació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Kok-Gumbaz.JPG|thumb|Kok Gumbaz]]
'''
==Història==
S'ha intentat identificar amb la clàssica '''Nautaca''' que ja existia en temps d'[[Alexandre el Gran]] quan el general Ptolemeu (després [[Ptolemeu I Sòter]]) va capturar al sàtrapa [[Bessos de Bactriana]] a Nautaca. Alexandre hi va passar el hivern del 328 al [[327 aC]].
Marquart estima que fou refundada el segle VII i portà el nom de Kish. El pelegrí budiste xinès [[Hiuen-Tsang]] l'esmenta com ''Kie-siang-na''. Després de derrotar als turcs (vers 645-648), els xinesos haurien arribat fins a Kish i la Porta de Ferro i tota la [[Transoxiana]] hauria estat agregada al 'imperi xinès sota autoritat del virrei Firuz, fill del darrer rei sassànida [[Yezdegerd III]]. Es possible que hi hagués arribat el general àrab Said ibn Uthman en la seva expedició més enllà de l'[[Oxus]] del 676, ja que segons [[al-Tabari]] "va derrotar als sogdians i va conquerir la seva ciutat" (que seria Kish i no Samarcanda). Quan [[Kutayba ibn Muslim]] fou nomenat governador d'Orient, el general [[al-Hajjaj ibn Yússuf|al-Hadjdjadj]] li va ordenar aplanar Kish, destruir Nasaf i portar al senyor local (sogdià) Wardan, però va ser rebutjar (707) i va haver de tornar a [[Merw]]. El 710 en un segon intent va reprimir una revolta del príncep de [[Shuman]], a l'alt [[Caghaniyan]], va travessar la Porta de Ferro i va conquerir Kish i Nasaf. Kish va restar en mans del califat. Yakubi diu que tenia el seu propi príncep i que al segle VIII, al ser la principal vila de Sogdiana, va ser anomenada Sugh (d'acord a la norma de que els principal centre urbà agafava el nom de la regió). El 750/751 es va revoltar coincidint amb l'arribada d'un exèrcit turc i l'esperança d'ajut xinès, però el general Abu Dawud Khalid ibn Ibrahim, general d'[[Abu Muslim]], va matar al príncep (títulat ''ikhshid'' segons al-Ikhrid) a la batalla de Kandak just al nord de la Porta de Ferro, i es va apoderar dels seus tresors. El seu germà Taran fou nomenat príncep al seu lloc. Vers el 775 el districte va ser centre principal del moviment religiós antimusulmà d'Hashim ibn Hakim [[al-Mukanna]] conegut com "el Profeta velat del Khurasan". El poble de Narshakhi, al districte de Kish, fou el primer a unir-se al cap rebel, sota la direcció del cap local Umar Subakhi, que va matar a l'''amir'' àrab a Kish, on es va acollir a al-Mukanna i se li van donar provisions. Al final del seu moviment, va presentar la seva darrera resistència a una fortalesa propera quan fou atacat pel general Said ibn Amr al-Djurashi, fins a morir el 779/780; durant dos segles la població local fou considerada mubàyyida, esperant el retorn messiànic d'al-Mukanna.
Hi ha bones descripcions del segle IX i X. Al segle X va començar a decaure. Al segle XI amb els karakhànides i després seljúcides, se'n parla molt poc. Va continuar decaient. El 1220 es va sotmetre sense resistència als mongols. El 1222 la va visitar el viatger taoista xinès Chang-ch'un, en viatge a [[Samarcanda]] a la cort del gran khan, i l'anomena ''Kie-shi''. El 1255 hi va fer una estància d'un mes el khan [[Hulagu]] acompanyat d'Arghun (que era governador del Khurasan) i altres magnats. En aquest segle va començar una certa recuperació sota els khans de [[Txagatai]]. la regió fou ocupada per la tribu mongola dels barlas, després turquitzada. En aquest temps la ciutat tenia una ciutadella i la regió estava ben cultivada i exportava mules, cistelles i sal vermella. La vila antiga havia quedat despoblada i en va sorgir una de nova a la rodalia.
Els monuments timúrides de la part vella han estat declarats [[Patrimoni de la Humanitat]].▼
Hi va néixer [[Tamerlà]] el [[9 d'abril]] de [[1336]] <ref> segons Ibn Arabshah al llogaret de Khodja-Ilghan</ref>. El 1351 apareix en mans del usurpador txagataïda Buyan Kuli Khan que hi va encunyar moneda. El 1360 Tamerlà va arrabsar la ciutat al cap tribal Hadjdji Barlas; el sultà hi va residir els estius després de 1380 i va dotar després a Kish amb diverses edificacions entre les quals el palau Ak Saray (vers [[1381]]), i va planejar construir allí la seva tomba; aquestes mostres de favor però no eren sentimental envers el seu lloc de naixement sinó per obtenir el suport del barlas, que 20 anys després de la seva mort, el 1425, encara foren claus en la campanya d'Ulugh Beg al [[Mogholistan]]. La ciutat apareix descrita als annals [[Ming]] xinesos (la ciutat s'anomena ''K'o-shi'') i també per Clavijo que hi va estar el [[1404]].
Al segle XVI era encara una vila important governada per un príncep de la família reial [[shibànida]]. Fou en aquest temps que va començar a ser coneguda com Shahr-i Sabz (la Ciutat Verda). Abd Allah II (1557-1598) la va conquerir el [[1557]] quan va ocupar el tron i la va destruir en revenja per la mort del seu cavall, però després la va reconstruir. Baber li va tornar a donar el nom de Kish que no es va conservar. Al segle XVII la ciutat i la de Kitab, una mica al nord, eren sovint semi independents sota els seus begs i els khans de [[Bukharà]] cobejaven el seu domini però el desert a l'oest i les muntanyes al nord feien difícil atacs procedents de Bukharà o de Samarcanda. Al segle XIX primer el khan de Bukharà Amir Haydar Tura Khan (1799-1826) i després el seu fill Nasr Allah (1827-1860) van intentar la conquesta; i el segon ho va aconseguir el [[1856]] però la va perdre poc després. El seu successor [[Muzaffar al-Din Bahadur Khan]] (1860-1865) la va ocupar altre cop el [[1860]] peò la va perdre el [[1865]] i va recuperar la independència. El [[1870]] els russos manats pel general Abramov la van ocupar al senyor local (després d'una ferotge resistència), en revenja per la mort d'un recaptador tsarista, i la van cedir a Bukharà. El beg local va fugir a [[Khokand]].
▲El 1942 els soviètics van ordenar excavacions arqueològiques. Els monuments timúrides de la part vella han estat declarats [[Patrimoni de la Humanitat]].
== Monuments ==
Linha 25 ⟶ 31:
* Banys medievals
* Mercat del segle XVIII
==Notes==
<references/>
==Enllaços externs==
| |||