Diferència entre revisions de la pàgina «Xahrisabz»

1 octet eliminats ,  fa 10 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
(ampliació)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
Hi ha bones descripcions del segle IX i X. Al segle X va començar a decaure. Al segle XI amb els karakhànides i després seljúcides, se'n parla molt poc. Va continuar decaient. El 1220 es va sotmetre sense resistència als mongols. El 1222 la va visitar el viatger taoista xinès Chang-ch'un, en viatge a [[Samarcanda]] a la cort del gran khan, i l'anomena ''Kie-shi''. El 1255 hi va fer una estància d'un mes el khan [[Hulagu]] acompanyat d'Arghun (que era governador del Khurasan) i altres magnats. En aquest segle va començar una certa recuperació sota els khans de [[Txagatai]]. la regió fou ocupada per la tribu mongola dels barlas, després turquitzada. En aquest temps la ciutat tenia una ciutadella i la regió estava ben cultivada i exportava mules, cistelles i sal vermella. La vila antiga havia quedat despoblada i en va sorgir una de nova a la rodalia.
 
Hi va néixer [[Tamerlà]] el [[9 d'abril]] de [[1336]] .<ref> segons Ibn Arabshah al llogaret de Khodja-Ilghan</ref>. El 1351 apareix en mans del usurpador txagataïda Buyan Kuli Khan que hi va encunyar moneda. El 1360 Tamerlà va arrabsar la ciutat al cap tribal Hadjdji Barlas; el sultà hi va residir els estius després de 1380 i va dotar després a Kish amb diverses edificacions entre les quals el palau Ak Saray (vers [[1381]]), i va planejar construir allí la seva tomba; aquestes mostres de favor però no eren sentimental envers el seu lloc de naixement sinó per obtenir el suport del barlas, que 20 anys després de la seva mort, el 1425, encara foren claus en la campanya d'Ulugh Beg al [[Mogholistan]]. La ciutat apareix descrita als annals [[Ming]] xinesos (la ciutat s'anomena ''K'o-shi'') i també per Clavijo que hi va estar el [[1404]].
 
Al segle XVI era encara una vila important governada per un príncep de la família reial [[shibànida]]. Fou en aquest temps que va començar a ser coneguda com Shahr-i Sabz (la Ciutat Verda). Abd Allah II (1557-1598) la va conquerir el [[1557]] quan va ocupar el tron i la va destruir en revenja per la mort del seu cavall, però després la va reconstruir. Baber li va tornar a donar el nom de Kish que no es va conservar. Al segle XVII la ciutat i la de Kitab, una mica al nord, eren sovint semi independents sota els seus begs i els khans de [[Bukharà]] cobejaven el seu domini però el desert a l'oest i les muntanyes al nord feien difícil atacs procedents de Bukharà o de Samarcanda. Al segle XIX primer el khan de Bukharà Amir Haydar Tura Khan (1799-1826) i després el seu fill Nasr Allah (1827-1860) van intentar la conquesta; i el segon ho va aconseguir el [[1856]] però la va perdre poc després. El seu successor [[Muzaffar al-Din Bahadur Khan]] (1860-1865) la va ocupar altre cop el [[1860]] peò la va perdre el [[1865]] i va recuperar la independència. El [[1870]] els russos manats pel general Abramov la van ocupar al senyor local (després d'una ferotge resistència), en revenja per la mort d'un recaptador tsarista, i la van cedir a Bukharà. El beg local va fugir a [[Khokand]].
1.283.945

modificacions