El burlador de Sevilla y convidado de piedra: diferència entre les revisions

'''El burlador de Sevilla y convidado de piedra''' és una obra de teatre de [[Tirso de Molina]] que recrea el mite del [[Don Juan]]. Des de l'estrena el [[1630]] ha gaudit de gran èxit i ha propiciat altres versions de la història, com per exemple ''[[Don Juan Tenorio]]''.

 

Don Juan Tenorio, un llibertí ociós, fingeix que és el promès de la duquessa per seduir-la. Quan es descobreix el parany ha de fugir a Tarragona, on té relacions amb una noia. Mentre el rei mira d'arreglar un casament amb la duquessa per evitar l'escàndol, don Juan es refugia en casa d'un amic. Aquest li confia el seu amor per una dama de gran bellesa, fet que omple don Juan de curiositat. Disfressat amb una capa, intenta acostar-se a la noia i enganyar-la, però el pare el descobreix i l'ataca. Don Juan, gràcies a la seva joventut, pot defensar-se i mata don Gonzalo.

 

En la seva fugida, novament enganya una noia fingint ser el marit en la seva nit de noces per tenir-hi relacions sexuals. Després s'apropa a la tomba de don Gonzalo i se'n riu, convidant-lo a sopar. El mort, convertit en estàtua de pedra, arriba a la cita mentre don Juan comenta com de maca és la duquessa amb qui es casarà i mata don Juan, venjant així la seva filla i les altres dones enganyades. Com que mor sense confessió, es condemna a l'[[infern]]. El rei declara que les noies són vídues, ja que creien que el seductor era el seu marit, i per tant neteja el seu honor per tal que es puguin tornar a casar.

 

El personatge de don Juan apareix presentat amb una visió molt negativa, a diferència d'altres versions del mite. Com que l'autor era sacerdot, fa molt d'èmfasi en la condemna final del protagonista i en el fet que el pecat sempre rep un càstig. Pel mateix motiu el llibertí s'assembla a un dimoni i no solament enganya les noies sinó que s'aprofita de l'hospitalitat i amistat dels que l'envolten. Tampoc no respecta els morts o la justícia, és una encarnació del mal i l'[[hedonisme]] més egoista.

 

Les disfresses del protagonista fan referència a un tema típicament barroc: la relació entre veritat i aparença. L'[[honor]] és l'altre pilar de la literatura del segle XVII.

 

Tirso de Molina no aplica la regla d'Aristòril de la unitat de temps i espai al teatre. Així, el personatge es mou per diferents indrets i no es respecta la lògica de la durada dels viatges, només importen les seves aparicions com a seductor que justifiquen el final tràgic. Aquestes aventures són presentades com a fruit de l'enginy de l'heroi i tenen com a objectiu sorprendre i entretenir el públic (aquesta ambivalència de presentar com a interessants les arts d'un personatge dolent van provocar a l'autor problemes amb la censura).

 

 

{{ORDENA:El Burlador De Sevilla Y Convidado De Piedra}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Obres de teatre en castellà]]

 

[[fr:El Burlador de Sevilla y convidado de piedra]]

[[it:L'ingannatore di Siviglia e il convitato di pietra]]

[[sr:Seviljski zavodnik i kameni gost]]