Tractat de Tianjin: diferència entre les revisions

Els xinesos inicialment es van negar a signar el tractat, però finalment va ser ratificat per l’emperador [[Tongzhi]] durant la [[Convenció de Pequín]] del 1860, després del final de la guerra.

 

 

La [[Dinastia Qing]] va signar el tractat inicialment amb l’[[Imperi Rus]], el 13 de Juny de 1858, a continuació amb els [[Estats Units d’Amèrica|Estats Units]] el 18 de Juny de 1858, després amb el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] el 26 de Juny de 1859 i finalment amb el [[Segon Imperi Francès]] el 27 de Juny de 1859.

Aquests tractats no van rebre el nom de "'''Tractat de Tien-tsin'''" en el moment de la seva signatura, però històricament son anomenats com el "'''Tractat de Tien-tsin'''".

 

# Regne Unit, França, Rússia i els Estats Units tindrien el dret d’establir delegacions a [[Beijing]].

# Onze ports xinesos més s’obririen per al comerç exterior, incloent-hi [[Yingkou|Niuzhuang]] (Newchwang), [[Tamsui]] (Taiwan), [[Hankou]] i [[Nanjing]].

# El dret dels vaixells estrangers, incloent-hi els vaixells de guerra, per navegar lliurement pel [[Riu Yangtze]].

# El dret dels estrangers a viatjar a les regions interiors del país amb el propòsit de viatjar, establir comerç o realitzar activitats missioneres.

 

 

Els Tractats de Tientsin fan servir diverses paraules que tenen significats ambigus. Per exemple les paraules "establiment" i "concessió" sovint poden ser confoses. El terme "establiment" es refereix a una parcel•la de terra arrendada a una potència estrangera i que està integrada per persones tant estrangeres com nacionals, on estrangers elegits localment les governen. El terme "concessió" es refereix a un contracte d’arrendament a llarg termini de una terra a una potència estrangera on la nació estrangera té el control total de la terra i es governada per una representació consular. <ref>{{en}} William C Johnstone. "International Relations: The Status of Foreign Concessions and Settlements in the Treaty Port of China." American Political Science Review 31.5 (Oct. 1937): 942.</ref>

 

 

Seguint el model establert per les grans potències europees, els [[Estats Units d’Amèrica|Estats Units]] van adoptar una postura proteccionista, van construir la seva armada, i van tractar de crear un imperi mercantil. Van ser un dels líders de la signatura del tractat amb la Xina, forçant al govern xinès a fer un total de 23 concessions als estrangers. Encara que sovint es fa patent, que els Estats Units no tenien el control de cap establiment a la Xina, de fet compartien els privilegis de les terres britàniques i fins i tot se’ls va convidar a fer-se amb el control de [[Xangai]], però van declinar l’oferta donat que creien que eren terres desfavorables. <ref>{{en}} Ibid. 945 </ref>

 

{{Reflist}}

{{refbegin}}

* {{en}} William C Johnstone. "International Relations: The Status of Foreign Concessions and Settlements in the Treaty Port of China." American Political Science Review 31.5 (Oct. 1937): 942-8.

[[no:Tianjintraktaten]]

[[pt:Tratado de Tientsin]]

[[zh:天津条约]]

[[zh-yue:天津條約]]