Osori Gutiérrez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Osorio Gutiérrez''', anomenat ''el Conde Santo'' ([[Tierra de Campos]], Castella, primera meitat del sca. X920 - San Salvador de [[Lourenzá]], Lugo, final del s. X) fou comte de [[Villanueva de Mondoñedo]] i, retirat de la vida mundana, monjo benedictí. És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica.
Monasterio de San Salvador de Lourenzá.jpg
 
==Biografia==
 
Monasterio de San Salvador de Lourenzá.jpg
Fill del comte Gutierre Osorio i d'Aldonça, era natural de [[Tierra de Campos]] i estava emparentat amb la casa reial d'Astúries i sant [[Rossend de Celanova]]. Fou educat i era versat en astrologia
 
 
Fill del comte Gutierre Osorio i d'Aldonça, era natural de [[Tierra de Campos]] i estava emparentat amb la casa reial d'Astúries i sant [[Rossend de Celanova]]. Fou educat i era versat en astrologia. Va ajudar els reis [[Ordoni III de Lleó]], [[Sanç I de Lleó|Sanç el Gras]] i [[Ramir III de Lleó]] en les seves campanyes contra els musulmans; foui combaté a la [[batalla de Simancas]] (939). A la mort del seu pare i del seu oncle Ordoni, sense fills, va heretar nombroses propietats a [[Galícia]], on anà a viure. Va casar-se amb Urraca Núñez Osorio, cosina seva, amb qui tingué dos fills i una filla.
 
Vidu i amb grans riqueses, va dedicar-se cada cop més a la pregària i la caritat i va decidir de fer vida religiosa. Va fer reconstruir el monestir de San Salvador en Lorenzana (Vilanova de [[Lourenzá]], Lugo); en escriptura de [[969]], atorgava al monestir rendes i béns d'altres monestirs propers, enriquint-lo. Vuit anys més tard, quan les obres de restauració van acabar, hi entrà com a monjo [[benedictí]] en [[977]], acomiadant-se i recompensant el personal que havia estat al seu servei. La seva vida com a monjo va ésser-hi exemplar i, ja molt gran, va fer pelegrinatge a [[Terra Santa]], amb sis companys, embarcant a [[la Corunya]]. Un any més tard en tornà i poc després morí al monestir cap al final del segle X, i. fouFou sebollit a la capella de Santa María de Valdeflores, fundada prop de l'església del monestir. Jeu en un sepulcre paleocristià del segle III, amb un crismó tallat, i coberta del segle V; probablement fou adquirit al sud de França.
 
==Veneració==