Els '''àstursasturs''' foren un poble de la [[Tarraconense]] de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'[[Astúries]] quasi tota la [[província de Lleó]] i algunes comarques de [[Província de Zamora|Zamora]] i [[Galícia]]. Les muntanyes els van dividir en dues parts: els de la costa, anomenats ÀstursAsturs Transmontans, i els del interior, anomenats ÀstursAsturs Augustans. Plini diu que eren uns 240.000 dividits en 22 tribus (nomes s'en conserven els noms de 12: Lanciatis, Brigaecinis, Bedunensis, Orniacis, Lungonis, Saelinis, Superatis, Amacis, Tiburis, Egurris o Gigurri, Paesicis i Zoelais).
El seu país tenia moltes mines, especialment d'or, i també cavalls de molta qualitat (un cavall àsturastur era un [[asturco]]). El poble era salvatge i aficionat a la guerra.
El [[25 aC]] foren derrotats per [[Octavi August]] durant les [[guerres càntabres]], a la riba del riu Astura i es van retirar a Lància que fou conquerida. Els àstursasturs al sud de les muntanyes van quedar sotmesos però la resta va seguir de fet independent durant algun temps mesmés.
La capital dels àstursasturs fou Asturica Augusta (avui [[Astorga]]) que fou seu de convent jurídic. Altres ciutats foren: Forum Cigurrorum capital dels Cigurris; Nemetobriga capital dels Tiburis; Lància (potser Sollanco o Mansilla); Camala (potser Cea); Bedúnia (potser La Bañeza) capital del Bedunensis; Brigaecium (segurament [[Benavent]]), capital dels Brigaecinis. A la part entre les muntanyes i la costa cal esmentar a Lucus Asturum (potser [[Oviedo]]); Noega; Flavionavia ([[Aviles]]); Intercàtia, la capital dels Orniacis; Pelontium, la capital dels Lungonis; Nardinium, la capital dels Saelinis; i Petavonium, capital dels Superatis.
