Con volcànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
afegeixo referències |
||
Línia 23:
[[Fitxer:Sunset Crater10a.jpg|right|thumb|200px|[[Sunset Crater]] a [[Arizona]], típic con d'escòries amb una mica de vegetació.]]
Un con d'escòria és un con volcànic construït de forma íntegra per fragments volcànics isolats anomenats [[escòria volcànica|escòria]] ([[pumice]], [[piroclast]]s o [[tefra]]). Es formen a través de partícules i bombolles de lava expulsada per una única obertura de lava. Els fragments de roca, sovint anomenats [[cendra volcànica|cendra]] o escòria, contenen nombroses bombolles de gas atrapades dins<ref name = sdsu/> i conforme el gas "bufa" la lava la fa explotar en l'aire. La lava es trenca en petits fragments que se solidifiquen ràpidament i cauen com cendres al voltant de l'obertura formant un con circular o ovalat. Molts cons d'escòria tenen un cràter amb forma de [[bol]] al seu cim.
Els cons d'escòria són el tipus de con volcànic més comú,<ref name = sdsu/> rarament s'eleven més de 300 o 750 metres i, un cop consolidats, tendeixen a erosionar-se amb rapidesa<ref name = sdsu/> cas que no hi hagi més erupcions. S'acostumen a trobar cons d'escòries a prop de [[volcà escut|volcans escut]], [[estratovolcà|estratovolcans]] i [[caldera volcànica|calderes]].<ref name = sdsu/> Per exemple, els geòlegs han identificat prop de 100 cons d'escòries als flancs del [[Mauna Kea]], un volcà escut localitzat a l'[[Illa de Hawaii]].
El con d'escòria més famós tal volta sigui el Parícutin, format a [[Mèxic]] el 1943. Les erupcions van durar 9 anys, elevant el con dins una alçada de 424 metres, i produint fluxos de lava que van arribar a cobrir 25 km². El més actiu dels cons volcànics d'escòries del qual es tingui registre és el [[Cerro Negro]] a [[Nicaragua]]. Forma part d'un grup de quatre cons d'escòria joves del volcà [[Las Pilas]]. Des que es va crear al 1850 ha entrat en erupció més de vint vegades, més recentment el 1992 i el 1995.
Línia 33:
[[Fitxer:Mount Shasta 8-4-2007.jpg|thumb|200px|El [[Mont Shasta]] vist des del [[llac Siskiyou]]. El [[Shastina]] és el con satèl·lit de l'esquerra.]]
Els cons paràsit o cons satèl·lit acostumen a ésser cons volcànics de mida petita, situats en un costat d'un volcà i produïts per erupcions dins [[Xemeneia (volcà)|xemeneies]] que han sofert alguna fractura.<ref name = sdsu>{{cite web|title=How Volcanoes Work-Volcano Types|url=http://www.geology.sdsu.edu/how_volcanoes_work/Volcano_types.html|publisher=San Diego State University Department of Geologic Sciences}}{{en}}</ref> El desenvolupament de cons volcànics als flancs d'un [[estratovolcà|volcà compost]] és un senyal de vellesa del volcà.<ref name = geo.ua> [http://www.geo.ua.edu/volcanology/lecture_notes_files/composite_cones.html www.geo.ua.edu Els cons compostos] {{en}}</ref> No són gaire comuns, i es desenvolupen a nivells cada cops més baixos conforme el volcà s'apropa a l'extinció. El nombre de cons paràsit en la majoria dels grans estratovolcans rarament passa dels 10 o 12.<ref name = geo.ua/>
== Pseudocràters ==
| |||