Història de l'anarquisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
Per a la majoria dels [[antropologia|antropòlegs]] contemporanis, així com per a la branca de l'anarquisme anomenada [[anarcoprimitivisme]], la societat humana, durant la major part de la seua història, abans que comencés pròpiament la història escrita, va viure sense autoritats establertes i sense institucions. Segons Harold Barclay, molt de temps abans del naixement de l'anarquisme com a teoria, els éssers humans havien viscut durant milers d'anys en societats sense governs. I va ser només després de l'auge o pujada de les societats jeràrquiques que les idees anarquistes es van enunciar com una resposta crítica a aquestes, així com un rebuig a les institucions polítiques coactives i a les relacions socials jeràrquiques.
 
El [[taoisme]], que es desenvolupava a [[Xina]] Antiga, ha estat abraçat per alguns anarquistes com a font d'actituds anarquistes. La savi taoista [[Lao Tse]] (Tzu Lao) va desenvolupar una filosofia "sense regles" i molts taoistes vivien un estil de vida anarquista. En l'any [[300]], Bao Jingyan explícitament sostenia que no hi hauria d'haver ni senyors ni subdits. Igualment, a Occident, les tendències anarquistes es poden trobar a filòsofs de l'[[Antiga Grècia]], com ara [[Zenó]], el fundador de la [[estoicisme|filosofia estòica]], i [[Aristip]], que deia que la persona assenyada no hauria de deixar la seua llibertat a l'Estat.
 
==Anarquisme a l'Edat Moderna==