Religió elamita: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
(Cap diferència)
|
Revisió del 12:40, 6 set 2006
Religió elamita
Es coneixen mes de dues-centes deïtats elamites adorades a Susiana, gracies a les inscripcions cuneïformes, sobretots trobades a Susa i a alguns llocs de Mesopotàmia. Algunes tenien origen mesopotàmic com Inanna, Ea, Sin, Belet-ali, Im, Sala, Adad, Enlil, Erra, Samash) . Samash estava associada amb Inshushinak o Ishnikarab que era la deïtat tutelar de Susa (el seu nom vol dir segurament "senyor de Susa"). Altres deus eren Ishmekarab, Lagamal o Lagamar i Manzat.
Pinikir, Nakhunte, Hutran, Humban i Kirmashir eren divinitats d'Awan.
Hishmitik i Ruhurater de Simashki.
Napirisha, Kiririsha, Simut, Kilahshupir, Silirqatru i Upurkupak d'Anshan.
Algunes deïtats foren adorades nomes temporalment com Ea i Enzag (el gran deu de Dilmun), que foren adorats al període dels sukkalmah, sobretot amb Temti-Agun. Anunitum fou adorada solsament en temps del rei Attahushu.
La meitat dels deus elamites esmentats als texts sumeris o acadians son desconeguts al texts elamites. Però alguns deus importants com Enlil, mai van tenir culte oficial a Elam i en canvi deus com el desconegut Sak-ammar-hanishta, va tenir un temple a Susa.
Com que els deus tenien un origen local a les diferents parts que finalment van formar el regne, hi havia mes d'un deu per cada finalitat o tenien les mateixes atribucions: gran deus (en sentit de suprems) era un titol que portaven Inshushinak, Napirisha, Humban, Nahhunte, Kiririsha, Manzat, i algun altra; alguns deus foren protectors de deus com Mashti i Napir o de reis com Inshushinak, Kiririsha o Napir, o protectors d'Elam com Silir-katru. Kirirsha i Mashti foren mares dels deus; molts deus estaven associats a la paraula lahakra (mort) com Inshushinak, Kiririsha, Upurkupak, i segurament Ruhuratir i Tepti.
Principals deus
Deus esmentats en el període elamita antic:
- Pinigir
- Huban
- Nahiti (o Nakhunte)
- Inshushinak
- Simut
- Hutran
- Siashum
- Manzat
- Narida (o Narundi)
- Narzina
- Kirmashir
- Belat Terraban
- Samash
- Enlil
- Engi
- Ishtar
- Sin
- Nin-hursag
- Nergal
Sota dominació d'Ur (III)
- Inshushinak
- Nin-hursag
- Ningal o Nungal
Dinastia de Simashki
- Inshushinak
- Samash
- Ishtar
- Sin
- Nanna
- Ninegal
- Annunitum
- Narundi
- Ea
- Ishnikarab
Període mitja
- Inshushinak
- Kirmashir
- Ruhurater
- Samash
- Napirisha
- Upurkuppak,
- Mashti
- Tepti
- Ishnikarab
- Lagamal
- Nannar
Període neoelamita
- Inshushinak
- Simut
- Lagamal
- Pinigir
- Hutran
- Kirmashir
- Pinigir
- Nakhunte
- Mashti
- Tepti
- Sashum
- Sati
- Lali
- Humban
- Huban
- Hutran
Principals lloc de culte
Hi havia santuaris a cel obert i edificis. A la primera categoria els principals foren Kurangun (segle XVII aC), Malamir (segle VI aC) i Naqsh-e-Rostam (segona meitat del mil•lenni III) Temples en edificis queden alguns restes essent el principal Dur Untash (vegeu Untash-Napirisha).
La majoria dels temples eren associats a la mort que era una preocupació constant dels elamites. Els enterraments eren dels mes simples als mes elaborats; es feien per inhumació acompanyats d'alguns objectes, bàsicament poteria. De la família reial s'han descobert molt poques tombes i algunes que ho podrien ser no tenen elements que permetin identificar-les.
A Elam el deu Nakhunte era considerat deu del sol però a Mesopotàmia era considerat de la lluna. Lagamal era una deïtat infernal; Napirisha es identificat amb el seu tron que era una figura humana amb cap de serp i era el deu de les aigües. No es coneix cap deu de la guerra