Eslau eclesiàstic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: tr:Eski Kilise Slavcası; canvis cosmètics |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Csl-luke20.png|thumb|right|Exemple de l'eslau eclesiàstic rus]]
L''''eslau eclesiàstic''' (en [[búlgar]]: църковнославянски език [''tsarkovnoslavianski iezik'']; en [[bielorús]]: царкоўнаславянская мова [tsarkounaslaviànskaia mova]; en [[rus]]: церковнославянский язык [''tsierkovnoslaviánskii iazík'']; en [[ucraïnès]]: церковнослов'янська мова [txerkovnoslovianska mova]) és com es coneix l'idioma [[litúrgia|litúrgic]] de l'[[Església Ortodoxa]] búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves. Històricament, aquesta llengua prové de l'[[antic eslau]], adaptant la seva pronunciació i [[ortografia]] i reemplaçant algunes paraules i expressions difícils per llurs corresponents vernacles.
Amb anterioritat, al [[segle XVIII]], l'eslau eclesiàstic s'emprava àmpliament com a llenguatge literari a [[Rússia]]. Tot i que mai no se'n parlà fora dels serveis religiosos, el clergat, els poetes i la gent educada tendia a introduir expressions provinents de l'eslau eclesiàstic en la seva parla quotidiana. Durant els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], fou gradualment reemplaçat pel [[rus]] modern en la literatura seglar, mantenint-se només el seu ús religiós. Tot i que el [[1760]] [[Mikhaïl Lomonósov]] defensava que l'eslau eclesiàtic era l'estil més elevat del [[rus]], dins de [[Rússia]] la mateixa idea va esfondrar-se al llarg del [[segle XIX]]. Alguns dels elements del seu estil poden haver sobrevivit en la parla dels antics creients, després del cisma que patí l'[[Església Ortodoxa Russa]] el [[segle XVII]].
| |||