Pobres Eremites de Sant Jeroni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 35:
L'orde havia estat fundat per Pietro Gambacorta (1355-1435), retirat a fer vida eremítica. Cap al 1377 arribà al mont Cesana, prop d'[[Urbino]] i s'hi instal·là. Va fundar al costat de la seva ermita un monestir anomenat de Montebello (Isola del Piano, [[Úmbria]]) el primer eremitori de l'orde, on van viure dotze eremites més.<ref>La llegenda diu que havia convertit dotze lladres que l'havia assaltat, i que, penedits, imitaren l'ermità i ells mateixos es feren eremites, formant una comunitat i donant origen a la congregació.</ref> La comunitat prengué el nom de '''Pobres Eremites de Sant Jeroni'''; Pere trià Sant [[Jeroni d'Estridó]] com a patró, per la vida d'anacoreta que havia portat i per la devoció que hi havia envers el sant en la seva família. Va presciure la regla de vida, molt austera, amb períodes anuals de dejuni de quaranta dies, i dejunis cada dilluns, dimecres i divendres, com també les hores de pregària individual i d'assistència a l'[[ofici diví]]. L'hàbit era una túnica marró, amb caputxa i un cinyell de cuir.
La congregació fou aprovada per [[Martí V]] en 1421. En poc temps, l'orde s'estengué per Itàlia, sobretot al Ducat d'Urbino, avui les [[Marques]]: [[Pesaro]], Urbino, [[Fano]], [[Rimini]], [[Venècia]], [[Pàdua]] i [[Ferrara]], tots ells fundats pel beat. Per diferenciar-la d'altres instituts similars, també dedicats a Sant Jeroni, com els [[Eremites de Sant Jeroni de Fiesole]] o l'[[Orde de Sant Jeroni]] hispànic, començà a denominar-se com a '''Eremites de Sant Jeroni de Pisa''' o '''Eremites de Sant Jeroni del beat Pere Gambacorta''' o com a una congregació independent dintre de l'[[Orde de Sant Jeroni]].
===Unió amb els Eremites de Roma===
| |||