Kunduz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
:''Per altres significats vegeu'' '''[[Kunduz (desambiguació)]]'''
[[Fitxer:Afghan Business School Kunduz.jpg|thumb|Escola de negocis a Kunduz]]
'''Kunduz''' (paixtu '''کندز'''; farsi: '''قندوز''' ) també esmentada com a Kundûz, '''Qonduz''', Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la [[província de Kunduz]] i del districte de Kunduz. Està unida per carretera a [[Mazar-i Sharif]] a l'oest, i amb [[Kabul]] al sud, i a més amb la frontera de [[Tadjikistan]] al nord. Al cens de 1979 tenia 53.251 habitants, que avui dia serien ja més de 100.000 (estimació de 2002: 95.000). El seu nom deriva del persa ''kuhan/quhan diz'', "antic fort" (o vell fort). Fins el 1964 fou capital de la província de [[Qataqan]] ([[Kataghan]] = Antiga o Vella Ciutat, del turc ''kata'' = vell o antic, i el persa ''kand/qand/qan'' = ciutat). La ciutat disposa d'un aeroport.
Linha 6 ⟶ 7:
Kunduz ocupa el lloc de l'antiga ciutat de '''Drapsaka''' que fou un gran centre de coneixement budista i molt prospera durant el segle III.
El nom de Kunduz no apareix esmentat durant tota l'edat mitjana en les obres dels geògrafs musulmans. Pertanyia a la província de [[Tukharistan]] i es creu que podia ser la vila de Wakwalidj o Walwaliz (o sinó la mateixa, una ciutat veïna), que fou ciutat [[heftalita]] fins a la conquesta àrab (lluites del segle VII i començament del VIII) i després centre administratiu i el lloc on s'encunyaren les monedes de l'Afganistan septentrional fins al temps dels seljúcides. Encara avui dia hi ha diverses ruïnes prop de Kunduz que esperen la seva investigació.
Apareix amb el seu nom en temps dels timúrides. Fou important en les campanyes de [[Hussayn Bayqara]] (Husayn Mirza) especialment en la de 1495-1496, doncs fins aquesta data fou governada pel príncep timúrida rival Mahmud Mirza ibn Abi Said (+1495). El 1506 va caure en mans dels
El 1584 fou ocupada pels uzbeks van fundar diversos petits khanats entre els quals el de Badakhshan, el de [[Balkh]] i el de [[Khulm]], quedant Kunduz dins del primer. El 1645 els timúrides es van apoderar altre cop de Balkh i del Badakhxan (amb Kunduz), però a la tardor del [[1649]] en foren definitivament expulsats pels uzbeks. Una dinastia uzbeka es va establir al Badakhxan (el príncep portava el títol de ''Mir'', equivalent al d'emir o ''amir'') i un delegat seu es va establir a Kunduz. El primer khan independent de Kunduz fou Mahmud Biy que va deixar de dependre del mir de Badakhxan el [[1698]].
El khan de Kunduz es va sotmetre el 1751 a [[Ahmad Shah Durrani]], pero la submissió no va durar molt de temps. Al inici del segle XIX Mountstuart Elphinstone va estar a la ciutat on governava un khan uzbek totalment independent de nom Khauldaud Khan que manava un exèrcit de 15.000 homes. El 1830 la va visitar John Wood i era una miserable població de 500 o 600 barraques. El 1859 el khanat fou sotmès a vassallatge per Dost Muhammad de Kabul. El khanat fou annexionat a l'Afganistan el [[1888]]. La ciutat era considerada aleshores malsana i hi havia paludisme.
A la primera part del segle XX fou governada per Sher Khan Nashir, que va fundar una companyia de cotó (Spinzar Cotton Company) que encara existeix, i fou una ciutat especialment pròspera, junt amb la veïna Khanabad; es van desenvolupar els cultius com l'arròs, les fruites i altres. Era capital de la província de Kataghan, nom que portava tota la regio. El 1964 la reorganització administrativa a l'Afganistan va crear la província de Kunduz (Qonduz). El 1969 la població de la ciutat s'estimava en 40.000 persones.
Fou la darrera gran ciutat que van dominar els talibans després de la ocupació americana del país el novembre del 2001; els americans hi van entrar el [[26 de novembre]] després de dos setmanes de setge <ref>Priest, Dana (2003) ''The mission: waging war and keeping peace with America's military'' W.W. Norton & Co., New York , [http://books.google.co.uk/books?id=AMNQ_JDo5t4C&pg=PA167 page 167], ISBN 0-393-01024-4</ref> el que va permetre a un miler de persones, incloent membres d'al-Qaeda, talibans i pakistanesos de poder fugir per aire cap al [[Pakistan]] des de l'aeroport local.
==Nota==
| |||