Cincona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Categoria cincones
m traient autoenllaç
Línia 28:
== Composició química ==
La ''Cincona'' conté [[alcaloids]] formats principalment a les cèl·lules parenquimàtiques de les capes mitjanes de l'escorça, representant entre un 3-15% del pes d'aquest òrgan de la planta. Són coneguts en conjunt com a alcaloids de la quina, i s'han extret fins ara 25, dels quals els més importants són: la quinina(1-3%), quinidina(0-4%, i els seus 6-desmetoxiderivats: cinconina i cinconidina), cupreïna, quinicina, cinconicina, quinamina, epiquinamina, hidroquinidina, etc. La seva forma a l'escorça és en forma de sulfats o hidroclorurs i sol·len estar convinats amb àcids orgànics, com l'àcid quínic i amb tanins. La quantitat d'alcaloids varia segons l'espècie, regió geogràfica, eddat del'exemplar, i mètode de recol·lecció de l'escorça. Els híbrids ''[[C.ledgeriana]]'' i ''[[C.calisaya]]'' tenen major concentració. El mateix succeeix amb els arbres d'entre 6 i 9 anys. I l'alcaloid més abundant, la [[quinina]], es presenta com una pols blanca, cristal·lina, amarga, poc soluble en aigua i soluble en alcohol i cloroform.
A més d'alcaloids, l'''arbre de la quina'' també conté principis amargs, com la quinovina; ''roig de quina'', pigment que en algunes espècies pot arribar a constituir el 10% del seu pes en sec; saponines, beta sitosterol, olis essencials (traces); etc.<ref name="Quina">[[''Quina]]'' al [[Tratado de fitofármacos y nutracéuticos]]</ref>
 
== Accions farmacològiques ==