Xenofont: diferència entre les revisions

'''Xenofont''' (en [[Grec antic|grec]] Ξενοφῶν, [[428 aC]] - entre [[355]] i [[350 aC]]) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.

 

Nascut a [[Atenes]] el 428 aC, provenia d'una família benestant. Fou deixeble de [[Sòcrates]], encara que no arribà mai a comprendre'n l'actitud del seu mestre. El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica el portaren a abandonar Atenes l'any [[401 aC]], després del restabliment de la democràcia i la fi del govern dels [[Trenta Tirans]], per unir-se (contravenint el consell de Sòcrates) a l'expedició de mercenaris grecs en ajuda del persa [[Cir el Jove]], que s'havia rebel·lat contra el seu germà [[Artaxerxes II de Pèrsia]]. Després de la fatal derrota de [[Cunaxa]], el 401 aC, i la mort del príncep rebel, les tropes mercenàries quedaren desemparades i Xenofont prengué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris a Grècia, arribant a mostrar una certa destresa militar.

 

El [[399 aC]], amb la mort de Sòcrates, refermà les seves idees antidemocràtiques i s'allunya d'Atenes per tornar a l'Àsia el [[396 aC]], quan entrà al servei d'[[Agesilau II]] d'[[Esparta]] (amb el qual travà amistat). Amb aquest participà en la campanya contra Farnabazos a l'Àsia Menor ([[396 aC]] - [[395 aC]]), i després, en sòl grec, en la batalla de [[Queronea]] ([[394 aC]]) contra els seus compatriotes atenesos, que el desterraren i li confiscaren els béns. Llavors anà a viure a Esparta i posteriorment a Escil·lunt, prop d'[[Olímpia]], on es dedicà a la caça, a l'agricultura a i a la literatura. Després de la derrota lacedemònia a la batalla de [[Leuctres]], el [[371 aC]], hagué de fugir i es dirigí a [[Corint]] i posteriorment a Atenes, aprofitant l'anul·lació ([[368 aC]]) del decret d'expatriació, provocada per l'aliança entre Atenes i Esparta davant l'amenaça de [[Tebes]] (alguns, però posen en dubte aquest retorn de Xenofont a Atenes; tot i que la revocació del desterrament sí és un fet testimoniat i sense dubtes). El fill de Xenofont, Gril·los, morí el [[362 aC]] en la batalla de [[Mantinea]], en la qual Tebes derrotà la coalició que li era contrària.

 

Xenofont escriu en un grec ja evolucionat i amb poca elegància. Les seves obres es poden dividir en tres grans grups:

 

* Obres filosòfiques: L'''Apologia de Sòcrates'', que recull la defensa que féu Sòcrates davant els jutges que el condemnaren a mort; els ''Records de Sòcrates'', on recull els seus propis record al voltant del seu mestre; el ''Convit'', on també introdueix diverses opinions socràtiques, per exemple algunes del mateix Sòcrates o d'Antístenes.

 

 

{{Wksource|Ξενοφών|el}}

Obres de Xenofont al [http://www.gutenberg.org/author/Xenophon Projecte Gutenberg]

 

{{ca}}:

 

{{en}}:

 

[[Categoria:Historiadors de l'antiga Grècia]]

[[la:Xenophon (scriptor)]]

[[lt:Ksenofontas]]

[[nl:Xenophon]]

[[no:Xenofon]]