Insurrecció federalista de 1869: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
Les causes de l'aixecament es troben en el malestar dels republicans federals amb el govern provisional, que volia restaurar la monarquia, i que foren esperonades pel desarmament dels [[Milícia Nacional|Voluntaris de la Llibertat]] la tardor de 1869.
 
Els principals aixecaments es produïren entre setembre i octubre de 1869 a [[Barcelona]], [[Vilanova i la Geltrú]], [[Igualada]] i l'Empordà, i s'expandiren a Saragossa i València. El desarmament dels Voluntaris de la Llibertat, però, evità la seva extensió a [[CadisMálaga]] i [[MàlagaCadis]], on [[Fermín Salvochea Álvarez]] intentàera estendreen l'alçamentrevolta arreua d'[[Andalusia]]la Serralada des de desembre de 1868. A Madrid es formà una Junta encapçalada per [[Francisco Córdoba López]], membre des de febrer de 1869 de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista.
 
La revolta va esperonar un nou aixecament el març de 1870 contra les quintes enviades a lluitar contra la insurrecció cubana de 1868-1878, i que acaba amb el bombardeig de [[Gràcia]].
 
== Conseqüències ==
El fracàs de l'alçament de 1869, provocat en bona part per l'ambigüitat del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] en les qüestions socials, desenganyà la major part dels republicans intransigents sobre les possibilitats d'exit de la via insurreccional, concretades després del fracàs definitiu de la insurrecció [[cantonalisme|cantonalista]]. Això facilitarà la imposició a la direcció del partit dels partidaris de la via electoral.
 
== Enllaços externs ==