Diferència entre revisions de la pàgina «Insurrecció federalista de 1869»

Les causes de l'aixecament es troben en el malestar dels republicans federals amb el govern provisional, que volia restaurar la monarquia, i que foren esperonades pel desarmament dels [[Milícia Nacional|Voluntaris de la Llibertat]] la tardor de 1869.
 
Els principals aixecaments es produïren entre setembre i octubre de 1869 a [[Barcelona]], [[Vilanova i la Geltrú]], [[Igualada]] i l'Empordà, i s'expandiren a Saragossa i València. El desarmament dels Voluntaris de la Llibertat, però, evità la seva extensió a [[CadisMálaga]] i [[MàlagaCadis]], on [[Fermín Salvochea Álvarez]] intentàera estendreen l'alçamentrevolta arreua d'[[Andalusia]]la Serralada des de desembre de 1868. A Madrid es formà una Junta encapçalada per [[Francisco Córdoba López]], membre des de febrer de 1869 de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista.
 
La revolta va esperonar un nou aixecament el març de 1870 contra les quintes enviades a lluitar contra la insurrecció cubana de 1868-1878, i que acaba amb el bombardeig de [[Gràcia]].
 
== Conseqüències ==
El fracàs de l'alçament de 1869, provocat en bona part per l'ambigüitat del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] en les qüestions socials, desenganyà la major part dels republicans intransigents sobre les possibilitats d'exit de la via insurreccional, concretades després del fracàs definitiu de la insurrecció [[cantonalisme|cantonalista]]. Això facilitarà la imposició a la direcció del partit dels partidaris de la via electoral.
 
== Enllaços externs ==
360.822

modificacions