Etimologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ko:어원학 |
m Robot afegeix: te:పద ఉత్పత్తి శాస్త్రం; canvis cosmètics |
||
Línia 1:
L''''etimologia''' és la ciència de la [[lingüística]] que estudia l'origen i l'evolució de les [[paraula|paraules]]: quan van entrar a la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat.
En les llengües amb una història escrita abundant, l'etimologia fa servir la [[filologia]], l'estudi de la manera en què les paraules canvien de cultura en cultura a través del temps. No obstant això, els etimòlegs també utilitzen els mètodes de la [[lingüística comparativa]] per reconstruir la informació sobre les llengües que són massa velles i de les quals no existeix cap informació directa (com l'escriptura) coneguda. En analitzar les llengües relacionades amb la tècnica coneguda com el mètode comparatiu, els lingüistes realitzen inferències sobre la llengua mare o antecessora i el seu vocabulari. Així, s'han trobat paraules arrel fins i tot de llengües antigues de la família [[indoeuropea|indoeuropeu]].
La paraula etimologia prové del [[grec antic|grec]] ἔτυμον (''étymon'', significat veritable, de ''etymos'' veritable) i λόγος (''lógos'', paraula o tractat).El terme es va utilitzar per referir-se originalment a la recerca del significat suposadament "original" o "veritable" de les paraules, basat en principis que en l'actualitat són rebutjats pels lingüistes contemporanis i considerats no-científics.
== Tipus de mots ==
Des del punt de vista diacrònic l'origen dels mots es divideix en tres grups:
* patrimonials: són aquelles paraules que han evolucionat [[fonètica]]ment i [[semàntica]] des dels orígens de l'idioma (en [[català]] serien els mots que van evolucionar des del [[llatí]] fins a l'actualitat)
* manlleus: són paraules agafades d'altres llengües, que poden adaptar-se o no a la normativa i poden esdevenir patrimonials amb el pas del temps. Si una paraula és un manlleu d'una [[llengua morta]] o avantpassada de l'idioma en qüestió, s'anomena [[cultisme]] i si barreja arrels de dues llengües diferents (per exemple del llatí i el grec), cultisme híbrid.
* [[neologisme]]s: creacions de noves paraules
Des del punt de vista mecànic, l'origen dels mots es divideix en:
Línia 16:
* onomatopeia i fono-semàntica: la creació dels mots imitatius
== Mètodes de l'etimologia ==
Els etimòlegs es van servir d'un nombre de mètodes específics per estudiar l'origen de les paraules com ara:
* La recerca filològica: els canvis en la forma i el significat d'un mot poden ser traçats amb el suport de texts més antics, si existeixen.
Línia 23:
* L'estudi del canvi semàntic. Els etimòlegs sovint han de fer hipòtesis sobre els canvis en el significat de mots especials. Dites hipòtesis es proven amb el coneixement general dels canvis semàntics. Per exemple, la suposició d'un canvi en el significat es pot comprovar en mostrar que el mateix canvi va ocórrer en altres llengües també.
== Història de l'etimologia ==
L'etimologia neix a l'Índia, amb el [[Nirukta]] o interpretació dels textos sagrats. Destaca l'obra del gramàtic [[Panini]], que va fundar les bases de la disciplina al segle V aC. Els grecs van importar les preocupacions índies i van desenvolupar les categories gramaticals, analitzant l'origen de les paraules més importants. [[Marc Terenci Varró]] va ser el romà més dedicat a qüestions etimològiques.
Línia 31:
== Vegeu també ==
* [[Joan Coromines i Vigneaux]]
[[Categoria:Lexicologia]]
Linha 106 ⟶ 105:
[[sv:Etymologi]]
[[ta:சொற்பிறப்பியல்]]
[[te:పద ఉత్పత్తి శాస్త్రం]]
[[th:ศัพทมูลวิทยา]]
[[tl:Etimolohiya]]
| |||