|
== Antecedents ==
Amb anterioritat a la batalla, Irwin McDowell va ser nomenat, pel president [[Abraham Lincoln]], comandant de l'exèrcit de [[Virginia]] nord-oriental. Una vegada en el seu lloc, McDowell va ser pressionat per polítics i ciutadans impacients a Washington, que desitjaven veure una ràpida victòria al camp de batalla sobre l'exèrcit confederat al nord de Virgínia. McDowell, però, tenia una gran preocupació sobre el nivell de l'entrenament de les seves tropes, ja que encara no les considerava encara no preparades per unal combat en forma. Lincoln, però, va animar a McDowell dient-li «vostès estan encara verds, és cert, però ells també ho estan. Tots vostès ho estan ». Contra el seu propi judici, McDowell va començar la campanya. El 16 de juliol de [[1861]], el general va partir de Washington amb l'exèrcit més gran mai reunit al continent nord-americà, 28.452 efectius.
L'exèrcit confederat[[Exèrcit del [[Potomac (confederat)|exèrcit confederat]] (amb 21.883 efectius), sota el comandament de Beauregard, havia acampat a prop de l'enllaç de Manassas, a uns 40 km de la capital dels [[Estats Units]]. McDowell planejava caure sobre aquest exèrcit numèricament inferior, mentre el major general Robert Patterson, l'exèrcit de la [[Estats Units|Unió]], amb 18.000 homes s'enfrontava a la força de Johnston (l'exèrcit de [[Shenandoah]], de 8.884 efectius més la brigada de Holmes de 1.465 homes) a la vall del Shenandoah, per evitar que pogués reforçar l'exèrcit de Beauregard.
Després de dos dies de marxa sota un sufocantuna calor sufocant, l'exèrcit de la Unió va poder descansar. En aquests moments, McDowell buscava una forma per envoltar a Beauregard, que havia desplegat les seves línies al llarg de Bull Run. El 18 de juliol, lael comandacomandanment de la Unió va enviar una divisió al comandament del brigadier general [[Daniel Tyler]] per posicionar-se en la dreta dels confederats, és a dir el flanc sud-est. Desafortunadament, Tyler va ser forçat al combat a [[Blackburn's Ford]] (prop de [[Bull Run]]) sense poder obrir-se pas.
Amb gran frustració, McDowell va resoldre atacar els confederats per la seva ala esquerra en lloc deld'allò planejat prèviament. Va pensar a deixar una divisió en el pont de pedra sobre Warrenton Turnpike i va enviar dues divisions sobre Sudley Springs Ford des d'aquí. Aquesta divisió hauria de marxar sobre la rereguarda confederada. Tot i que el pla era bo, s'havia demorat prou com per permetre a les forces de Johnston abordar els trens a l'estació de Piedmont i dirigir-se a [[Manassas]] per reforçar els homes de Beauregard.
El 19 i 20 de juliol, importants reforços es van unir a les línies confederades prop de Bull Run. No obstant això, elles no eren encara suficients per contenir el flux de soldats federals. El general McDowell, mentrementretant, en adonar-se que estava rebent informació contradictòria dels seus agents d'intel·ligència, va decidir fer servir el [[globus aerostàtic]] '' Enterprise '' en tasques de reconeixement.
== La batalla ==
|
