Diferència entre revisions de la pàgina «Insurrecció federalista de 1869»

cap resum d'edició
Els principals aixecaments es produïren entre setembre i octubre de 1869 a [[Barcelona]], [[Vilanova i la Geltrú]], [[Igualada]] i l'Empordà, i s'expandiren a Saragossa i València. El desarmament dels Voluntaris de la Llibertat, però, evità la seva extensió a [[Málaga]] i [[Cadis]], on [[Fermín Salvochea Álvarez]] era en revolta a la Serralada des de desembre de 1868. A Madrid es formà una Junta encapçalada per [[Francisco Córdoba López]], membre des de febrer de 1869 de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista.
 
El [[19 de setembre]] de 1869 es va dur a terme un gran míting republicà a la plaça del Rastre de [[Tortosa]], on hi participaren el general [[Blas Pierrad Alcedar]], [[Josep Cristòfol Sorní i Grau]] i l'alcalde [[Manuel Bes i Hediger]]. El governador civil de Tarragona va respondre el 22 de setembre amb l'empresonament del general Pierrad al [[castell de la Suda]]. Això provocà l'inici d'una revolta, a la que el governador civil contestà amb la destitució de l'ajuntament de Tortosa i el desarmament dels [[Milícia Nacional|milicians]]. Però el dia 25 els aldarulls s'havien extés a Barcelona, el 27 a les comarques centrals catalanes i l'1 d'octubre a [[Reus]], [[Valls]], [[Montblanc]], [[Lleida]] i [[Tortosa]].
La revolta va esperonar un nou aixecament el març de 1870 contra les quintes enviades a lluitar contra la insurrecció cubana de 1868-1878, i que acaba amb el bombardeig de [[Gràcia]].
 
== L'aixecament a Barcelona ==
 
== Conseqüències ==
El fracàs de l'alçament de 1869, provocat en bona part per l'ambigüitat del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] en les qüestions socials i la seva divisió entre intransigents i possibilistes, desenganyà la major part dels republicans intransigents sobre les possibilitats d'exit de la via insurreccional, concretades després del fracàs definitiu de la insurrecció [[cantonalisme|cantonalista]]. Això facilitarà la imposició a la direcció del partit dels partidaris de la via electoral.
 
La revolta va esperonar un nou aixecament el març de 1870 contra les quintes enviades a lluitar contra la insurrecció cubana de 1868-1878, i que acaba amb el bombardeig de [[Gràcia]].
 
== Enllaços externs ==
360.925

modificacions