Diferència entre revisions de la pàgina «Insurrecció federalista de 1869»

 
== Antecedents ==
Les causes de l'aixecament es troben en el malestar dels republicans federals amb el govern provisional, que volia restaurar la monarquia, i que foren esperonades pel desarmament dels [[Milícia Nacional|Voluntaris de la Llibertat]] la tardor de 1869. Val a dir que a les [[eleccions generals espanyoles de 1869]] els federals havien obtingut a [[Catalunya]] 28 escons dels 37 en joc (13 de 16 a la província de Barcelona, 5 dels 7 de Girona, els 7 de Lleida, i 3 dels 7 de Tarragona), mentre a la resta d'Espanya n'aconseguien només 57 dels 304 possibles.
 
Els principals aixecaments es produïren entre setembre i octubre de 1869 a [[Barcelona]], [[Vilanova i la Geltrú]], [[Igualada]] i l'Empordà, i s'expandiren a Saragossa i València. El desarmament dels Voluntaris de la Llibertat, però, evità la seva extensió a [[Málaga]] i [[Cadis]], on [[Fermín Salvochea Álvarez]] era en revolta a la Serralada des de desembre de 1868. A Madrid es formà una Junta encapçalada per [[Francisco Córdoba López]], membre des de febrer de 1869 de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista.
 
El [[19 de setembre]] de 1869 es va dur a terme un gran míting republicà a la plaça del Rastre de [[Tortosa]], on hi participaren el general [[Blas Pierrad Alcedar]], [[Josep Cristòfol Sorní i Grau]] i l'alcalde [[Manuel Bes i Hediger]]. El governador civil de Tarragona va respondre el 22 de setembre amb l'empresonament del general Pierrad al [[castell de la Suda]]. Això provocà l'inici d'una revolta, a la que el governador civil contestà amb la destitució de l'ajuntament de Tortosa i el desarmament dels [[Milícia Nacional|milicians]]. Però el dia 25 els aldarulls s'havien extés a Barcelona, el 27 a les comarques centrals catalanes i l'1 d'octubre a [[Reus]], [[Valls]], [[Montblanc]], [[Lleida]] i [[Tortosa]].
 
== L'aixecament a Barcelona ==
A [[Barcelona]], el [[Club dels Federalistes]] i el seu periòdic ''[[El Estado Catalán]]'' havia protestat pel decret de la Junta Revolucionaria de Madrid que dissolia les juntes revolucionàries locals i demana a la de Barcelona que no acceptés el decret els federals. El març de 1869 [[Baldomer Lostau i Prats]] i [[Josep Tomàs i Salvany]] presentaren una proposta a la [[Diputació de Barcelona]] demanant l'elevació d'un escrit a les Corts exigint la supressió de les quintes. El maig de 1869 havien patrocinat el [[Pacte de Tortosa]] amb altres dirigents republicans d'Aragó, País Valencià i les Illes Balears.
360.666

modificacions