Élisée Reclus: diferència entre les revisions

El 1842, quan Elisée tenia dotze anys, va abandonar la casa paterna amb el seu germà gran [[Élie Reclus|Elies]] per a guanyar-se el pa i conèixer el món, i marxaren a Alemanya, on van trobar a Nemwied ([[Renània]]) un lloc en el col·legi dirigit pels germans moravos. L'estada en aquest establiment els permeté aprendre alemany i altres idiomes. Els Reclus hi conegueren el futur novel·lista britànic [[George Meredith]]. Quan Elisée tornà a França en 1847, es matricula en la Facultat de Teologia de [[Montalban]]. En [[1848]] esclata la [[revolució de 1848|revolució]] a París, esdeveniment que canvia la seva orientació intel·lectual, ja que ara també llegirà [[Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon|Saint-Simon]], [[Charles Fourier]] i [[Auguste Comte]]. Elías i Elisée s'escaparen del col·legi amb d'altres companys i recorriten les províncies franceses de la Mediterrània, on es barregen en agitacions populars socialistes. Llavors el pare, que no perdia les esperances de comptar amb un altre pastor en la família, decideix enviar Elisée a estudiar teologia a la [[Universitat de Berlín]]. Però ja era tard.

Quan esclatà el [[1870]] la [[guerra franco-prussiana]] ingressa a la Guàrdia Mòbil o Batallons de Marxa. Ell i [[Charles Nadar]] crearen el servei de coloms missatgers que va alleugerar el setge de París. Quan acaba la guerra amb [[Prússia]] fou proclamada la [[Comuna de París]]. Reclus advocava per la conciliació en un article escrit a ''Le Cri du Peuple'', diari de [[Jules Vallés]]. En una incursió de les tropes ''federades'', a les quals s'havia unit com a voluntari, fou fet presoner per les tropes de Versalles a l'esplanada de Châtillon. El 15 de novembre de 1871 fou sotmès a un consell de guerra a Saint-Germain, que el va condemnar a deportació perpètua. Fou tancat a les presons de [[Brest]] i Quelern, on va corregir part de la seva obra i organitzà cursos de geografia i anglès per als presos que eren deportats a [[Nova Caledònia]].

Gràcies a la intervenció d'alguns europeus notables del món de la ciència i de les lletres, entre ells [[Charles Darwin]], la sentència de deportació perpètua fou commutada per deu anys de bandejament. Reclus marxà a [[Suïssa]] del 1872 fins a 1890. La seva companya [[Fanny Lherminez]] morí a [[Lugano]] en 1874 i es va unir a la botànica i entomologista [[Ermance Trignant-Beaumont]], que fou per a ell una col·laboradora invalorable. En 1872 signà amb la casa [[Hachette]] un contracte per a la redacció i publicació de la "Nova geografia universal": 19 toms de 800 a 900 pàgines cadascun, mil gravats i quatre mil mapes, obra que s'editaria primer en fascícles de 16 pàgines. Reclus utilitzà vint anys en concloure-la. Pel seu treball rebé 600 francs mensuals, més dos cèntims per cada fascícle venut. El 1877, Reclus conegué a [[Piotr Kropotkin]], també geógraf. El 1882 va iniciar el moviment antimatrimonial, ja que era partidari de les unions lliures sense vincle i no pas el matrimoni El 1886 coincidí a [[Nàpols]] amb [[Lajos Kossuth]], admirador de la seva feina.

[[eo:EliséeÉlisée Reclus]]