Alfaquí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 11:
Amb la consolidació de les quatre [[màdhhab|escoles jurisprudencials]] sunnites, els alfaquins deixaren "d'esforçar-se" i quedaren reduïts a la condició de repetidors del dret contingut a les principals obres de referència de cada escola. D'aquesta dinàmica en quedaren exclosos els alfaquins [[xiïtes]], que mai han deixat "d'esforçar-se", de practicar l<nowiki>'</nowiki>''ijtihad'', per tal d'actualitzar el dret. Solament modernament, alguns alfaquins sunnites, inspirats pel [[reformisme islàmic]] liderat per [[Muhàmmad Àbduh]], han reobert l<nowiki>'</nowiki>''ijtihad'' o esforç per tal d'adequar el dret a la realitat islàmica canviant.
 
==Altres significats i denominacions==
A més del significat principal de jurisconsult, el mot àrab ''al-faqih'' en algunes regions ha servit per anomenar al mestre d'una ''[[kuttab]]'' o [[escola alcorànica]] "bàsica", així com un [[recitador]] professional de l'Alcorà. Entre algunes comunitats sarraïnes de la [[Corona d'Aragó]] i del regne de [[Castella]], l'[[imam]] de la [[mesquita]] era anomenat alfaquí,<ref>A Osca, per exemple, l'alfaquí era la persona encarregada de les funcions de culte, presidia la vida religiosa i administrava els béns de la mesquita, cf. {{Ref-llibre |cognom= Basáñez Villaluenga|nom= María Blanca|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= La aljama sarracena de Huesca en el siglo XIV|url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Institución Milá y Fontanals, Consejo Superior de Investigaciones Científicas|lloc= Barcelona|data= 1989|pàgines= p. 31|col·lecció= |isbn= 84-00-07006-2|oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref> tot i que també eren comuns altres noms com el de sabasala.<ref>A Lleida, l'autoritat religiosa i el principal funcionari de la mesquita, que dirigia les oracions comunitàries, era el '''sabasala''', cf. {{Ref-llibre |cognom= Mutgé Vives|nom= Josefa|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= L’aljama sarraïna de Lleida a l’Edat Mitjana : aproximació a la seva història|url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1992|pàgines= p. 40-41|col·lecció= |isbn= 84-00-07236-7|oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }} Vegeu més referències a alfaquins i sasabales com a imams a {{Ref-llibre |cognom= Ferrer i Mallol|nom= Maria Teresa|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Els sarraïns de la corona catalano-aragonesa en el segle XIV : segregació i discriminació|url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milá i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1987|pàgines= p. 87-95|col·lecció= |isbn= 84-00-06634-0|oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref>
 
Finalment, vinculat a l'àrab ''al-faqih'' i, en ocasions, com a sinònim d'alfaquí-jurisconsult, existeixen el terme '''''mutafàqqih''''' , "un estudiant de dret", així com una persona amb amplis coneixements de dret i un alt grau de competència jurisprudencial és anomenada ''mújtahid'' —com els primers grans juristes "innovadors".
 
== Referències ==