Terçó: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Terçons d'Aran.svg|thumb|Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals]]

Un '''terçó''' (en [[aranès]] ''terçon'') és una divisió geogràfica pròpia de la [[Vall d'Aran]]. Va estar vigent des de la concessió de la [[Querimònia]], el [[1313]], fins l'abolició el [[1834]] amb la nova divisió provincial. S'ha mantingut tradicionalment com a element identitari i es va restaurar el [[1990]] com a circumscripció electoral per al [[Conselh Generau d'Aran]] (Consell General d'Aran).

 

Inicialment eren tres demarcacions, d'aquí el nom de terçons: [[Garòs]], [[Viella]] i [[Bossòst]]. Els tres terçons es corresponien a les tres àrees geogràfiques de la vall: ''[[Naut Aran]]'' (Alt Aran), ''[[Mijaran]]'' (Mig Aran) i ''[[Baish Aran]]'' (Baix Aran). Al [[segle XVI]] cada terçó es va subdividir en dos sesterçons que es van continuar anomenant habitualment també com a terçons:

 

Encara que es van quedar sense una funció administrativa, els terçons es van continuar mantenint de forma tradicional entre els habitants de la vall com a referent identitari i amb valor simbòlic. El [[1977]], després de la caiguda del règim [[Francisco Franco|franquista]], es va constituir una associació popular amb el nom d'[[Es Terçons]] per defensar els interessos aranesos en l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya]].

 

La Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Vall d'Aran va restituir l'estructura administrativa tradicional, que se superposava a l'estructura municipal. En les [[eleccions municipals]] cada terçó elegeix, a més, els consellers. Amb un total de 13, cada terçó té assignat un nombre de consellers segons el nombre d'habitants.

==Enllaços externs==

*[http://www.consum.cat/legislacio/LL_16_1990.pdf Llei 16/1990 de 13 de juliol de la Generalitat de Catalunya] {{pdf}}

 

[[Categoria:Terçons| ]]