Partit Republicà Democràtic Federal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: fr:Parti républicain démocratique fédéral |
|||
Línia 3:
La seva representació parlamentària fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l'abril del [[1872]] i 77 a l'agost del [[1872]] (d'ells, 37, 19, 24 i 31, correspongueren als [[Països Catalans]]). Comptava amb nombrosos diaris, com ''El Federalista'', [[El Estado Catalán]] i ''La Alianza de los Pueblos'' de [[Barcelona]], ''El Ampurdanés'' de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], ''[[El Iris del Pueblo]]'' de [[Palma de Mallorca]], ''La Igualdad'', ''La Discusión'' o ''El Pueblo Español'' de [[Madrid]].
== Constitució del partit ==
El moviment es dividí ben aviat en '''moderats''', que supeditaren el partit respecte de la representació parlamentària i cercaren l'acord amb altres forces polítiques, com ara els radicals, i '''intransigents''', que es mostraren majoritàriament inclinats als pactes regionals i a l'actuació al carrer o a la insurrecció armada. Després del [[pacte de Tortosa]] del maig del [[1869]], i davant la proliferació de pactes regionals, [[Francesc Pi i Margall]] imposà un ''pacte nacional'' (juny del 1869), que de tota manera no pogué evitar la [[aixecament federalista de 1869|insurrecció federal]] de setembre-octubre, promoguda especialment pels intransigents de Catalunya en contra de les quintes.
A partir del 1870 l'hegemonia dins el partit de Pi i Margall es basà en el manteniment d'un difícil equilibri entre l'esquerra i la dreta. La Primera Assemblea Federal celebrada a Madrid el març de 1870 significà un important canvi orgànic, puix que deixà de banda els pactes regionals com a motors organitzatius del partit, i establí un directori de cinc membres resident a Madrid (format per Pi i Margall, president, [[Emilio Castelar]], [[Estanislau Figueras]], [[José María Orense]] i Barberà) per tal d'assolir una major unitat i eficàcia. Amb això Pi i Margall vencè fàcilment l'atac de la dreta en la Declaració de Premsa del [[7 de maig]] de [[1870]] contra el pactisme i favorable a l'unitarisme, però no pogué evitar l'agreujament de la divisió interna i la constitució de comitès locals republicans separats, moderats i intransigents, a Barcelona, a [[València]] i a [[Palma de Mallorca]]. Tanmateix, Pi fou reelegit president en els successius directoris del 1871 i del 1872, majoritàriament dominats pels moderats.
| |||