Cefeida: diferència entre les revisions

La lluminositat d'una estrella depèn de la [[temperatura]] superficial, i de les dimensions de la superfície emissora. Les variacions periòdiques de la temperatura poden produir les modulacions de lluminositat observades. En el cas de les cefeides, les variacions de temperatura poden tenir lloc a conseqüència d'una sèrie de contraccions i expansions radials de la pròpia estrella entorn d'un valor mitjà del radi. El període de pulsació d'una cefeida seria proporcional al valor mitjà del radi que, al seu torn, depèn intrínsecament de les característiques de la pròpia estrella. Segons aquest model, la contracció de l'estrella produeix un augment de temperatura en les regions centrals i, per tant, del nombre de [[reacció nuclear|reaccions nuclears]], la qual cosa, al seu torn, provoca un augment global de la [[lluminositat]]. Després, l'augment d'[[energia]] alliberada tendeix a detenir la contracció de l'[[estrella]] i a produir una dilatació de les capes més externes. Després de l'expansió, l'estrella es refreda, amb la consegüent disminució de la lluminositat. Arribada a certa [[temperatura]] mínima, l'expansió es deté i el [[radi (geometria)|radi]] de l'estrella s'ajusta al voltant d'una posició d'equilibri. Per tant, la lluminositat d'una variable cefeida és inversament proporcional a les seves dimensions, cosa que significa que és màxima quan el radi és mínim, i viceversa.

Existeix una relació, anomenada ''llei del període i la lluminositat'', que vincula directament la [[magnitud absoluta]] d'una estrella cefeida, calculada en el màxim de la seva corba, amb la duració del seu [[període]] de pulsació. L'augment de la lluminositat de les cefeides en funció del període, determinat a partir de la relació entre [[període]] i [[lluminositat]], és compatible amb la teoria de la pulsació estel·lar, segons la qual la lluminositat depèn del [[radi (geometria)|radi]] i, alhora, aquest darrer és proporcional al [[període]].