Escriptura meroítica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canviant Categoria:Tipus d'escriptura
m Correccions lingüístiques
Línia 6:
L'escriptura meroítica era principalment alfabètica, però amb una vocal /a/ assumida per defecte sino s'escrivia una altra vocal. Una consonant sola s'indicava amb la vocal /e/ (o schwa) després del símbol. És a dir, les dos lletres '''me''' representaven alhora la síl·laba /me/ i la consonant /m/ sola, mentre que la síl·laba '''ma''' s'escrivia amb una sola lletra, i '''mi''' amb dues. Altres síl·labes tenien símbols especials. En aquest sentit, és una escriptura pròpiament "semi-sil·làbica", una vaga reminiscència dels alfabets [[Índia|indis]] [[abugida]] que van sorgir aproximadament en aquella època. Algunes consonants de final de síl·laba, com la /n/ o la /s/ s'ometien sovint.
 
En total hi havienhavia 23 símbols. Això incloia quatre vocals:
*'''a''' (només a principi de paraula; en els altres casos s'assumia /a/ per defecte), '''e''' (o [[schwa]]), '''i''', '''o''' (o '''u''');
catorze o més consonatns, amb una vocal /a/ assumida per defecte si no s'indicava una altra vocal: