[[Fitxer: lens-coma.svg|thumb|300px|Coma en una lent.]]
Dins l'entorn de l'[[òptica]] (especialment en telescopis), la ''' coma ''' ('' comatic aberration '' o aberració comatosa) en d'un [[sistema òptic]]) es refereix a la [[aberració]] inherent a determinats sistemes òptics, deguda a alguns defectes de disseny o imperfeccions en les lents o altres components, eli que resulta en fonts puntuals fora d'eix, com ara estrelles, que poden aparèixer distorsionades. Concretament, el coma es defineix com una variació en l'augment sobre la pupil·la d'entrada. En sistemes òptics refractius o difractius, especialment aquells que abasten un ampli interval espectral, el coma pot dependre de la longitud d'ona.
El coma és una propietat inherent dels [[telescopi]] ess que fan servir [[miralls parabòlics]]. La llum d'una font puntual (com una [[estrella]]) al centre del camp s'enfoca perfectament en el punt focal del mirall (no com en els miralls esfèrics, on la llum de les parts externes del mirall enfoquen mésmillor a prop dedel ellfocus que les parts procedents del centre, fet conegut com aberració esfèrica). No obstant això, quan la font de llum no procedeix del centre del camp (fora de [[eix]]), les diferents parts del mirall no reflecteixen la llum cap al mateix punt. Això dóna com a resultat un punt de llum que no està centrat, apareixent en forma de falca. A més desplaçament del centre de l'eix, més notori és aquest efecte. Aquest fet provoca que algunes estrelles apareguin com [[coma (puntuació)|comes ortogràfiques]], d'aquí el nom. Alguns dissenys òptics que intenten minimitzar aquest efecte inclouen el disseny de Schmidt, el de [[telescopi de Maksutov|Maksutov]] i el de Ritchey-Chretien.
El ''coma'' d'un únic conjunt de lents pot ser minimitzat, fins i tot eliminat, triant la curvatura adequada per al propòsit de l'instrument òptic. Les lents en què s'ha minimitzat tant el coma com la [[aberració]] esfèrica (per a una determinada [[longitud d'ona]]) són anomenades lents '' bestform '' o aplanáticas.
