El segle XIX va representar per [[Espanya]] la pèrdua de les [[Colònies Americanesamericanes]] para [[Espanya]] i; cap a finalsles darreries del segle només tenia ja unes poques colònies entre les quals es contavencomptaven [[Cuba]], [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]]. A [[Cuba]] les idees independentistes havien estat latents des de la fi de la [[Guerra dels Deu Anys]], però les condicions no van permetre l'èxit de cap dels intents d'aixecament contra el [[Espanya|govern colonial]]. El germengèrmen de la llibertat i el descontentament popular comú entotesen totes les gestes independentistes [[Llatinoamèrica|hispanoamericanes]] havia donat origen a la [[Guerra dels Deu Anys]] i continuava vigent i, encaratot i que l'esclavitud s'havia abolit, les condicions dels negres i mulats ena la colònia eren deplorables. No obstant això, haurien de passar alguns anys perquè el geni organitzatiu de [[José Martí]] preparés la insurrecció. El carismàtic líder va unir múltiples figures i va assoliraconseguir representar la unitat i els interessos populars.
