Egocentrisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: uk:Егоцентризм |
m retoc |
||
Línia 1:
L''''egocentrisme''' (del [[llatí]] ''ego'', "jo", i "centre") és una actitud psicològica en la què l'individu es considera el centre de l'[[univers]] i dóna valor a les coses en tant que li són d'utilitat pròpia; igualment, és incapaç de posar-se en el lloc de l'altre per considerar des d'allí els fenòmens. En una accepció més àmplia, és egocèntric aquell qui considera que el seu punt de vista i els seus interessos són més importants que el dels altres.
Aquest concepte va ser utilitzat pel [[psicòleg]] [[Suïssa|suís]] [[Jean Piaget]] per senyalar la incapacitat de les criatures de diferenciar el propi punt de vista d'aquell d'altres. A diferència del llenguatge de comunicació basat a la dualitat pregunta/resposta, sobre la crítica, sobre la pregaria, l'amenaça o en tots aquells elements interaccionals, el llenguatge egocèntric representa aproximadament tres quartes parts del llenguatge infantil durant el període d'edat compres entre els tres i els sis anys, acompanya les activitats solitàries i els jocs simbòlics on les criatures realitzen monòlegs o imita les frases realitzades per ell mateix o altres.
Un altre aspecte de l'egocentrisme el tenim a l'elevada freqüència de la paraula "jo" a l'intern del llenguatge infantil, que es descobreix més a l'interior de les converses entre les criatures que no a les conversacions entre els infants i els adults.
| |||