Benedetto Menni: diferència entre les revisions

Angelo Ercole Menni va néixer el [[1841]] en una família de petits comerciants. De vida sòbria i austera, va estudiar a la Università degli studi de Milano. Als dinou anys va deixar el seu treball en un banc per auxiliar als ferits de la batalla de [[Magenta]] i, després de l'experiència, va decidir d'ingressar en l'orde dels [[Germans de Sant Joan de Déu]], prenent el nom de religió dde '''Benet'''. L'1 de maig de [[1860]] entrà a servir a l'hospital de [[Lodi]] i el [[14 d'octubre]] de [[1866]] fou ordenat sacerdot a [[Roma]].

L'abril de [[1867]] fou enviat a [[Espanya]], onson els Germans de Sant Joan de Déu havien nascut, per restaurar-hi l'orde, suprimit arran de les lleis anticlericals de [[1835]]-[[1836]]. Sense mitjans econòmics, obté la protecció de la mecenes de Barcelona [[Dorotea de Chopitea]] i el [[1868]] funda a [[Barcelona]] una casa-asil per a nens pobres i malalts, el primer del seu tipus a tot l'Estat. L'esclat de la [[revolució de 1868]] fa que hagi de marxar a Marsella, d'on anirà a [[Navarra]], on els germans hospitalaris atenen els ferits de la [[tercera guerra carlina]], tant al front com en un hospital que es funda llavors a [[Pamplona]].

En 1877 fundarà un hospital psiquiàtric a [[Ciempozuelos]], prop de [[Madrid]], dotat d'equipament modern i on s'aplicaren els mètodes teraupèticsterapèutics més innovadors del moment, ja que es volia canviar la visió que es tenia llavors dels transtornstrastorns mentals com a inguaribles i incomprensibles. El consell de Menni sobre aquest malalts era: "Tenir-ne cura com dels nens, però tractant-los com a persones".

Entre 1881 i 1903, Menni va desenvolupar la seva tasca restauradora, fundant catorze hospitals psiquiàtrics i configurant la primera xarxa assistencial en el camp de la salut mental a Espanya, suplint la manca d'interès de l'administraciónadministració pública. Entre ells hi figura el manicomi de Sant Boi de Llobregat, fundat el 1854 per [[Antoni Pujadas i Mayans]] i adquirit per Menni l'any 1895. L'èxit de l'obrala xarxa va venir donat per una bona gestió financera, al començament basada en les donacions dels benefactors, i una gestió del personal, especialment format, molt encertada. Les institucions hospitaleres, a més, establien convenis amb les diputacions provincials per fer-se càrrec d'aquest tipus de malalts en la demarcació. Així, l'hospital atenia tot tipus de malalts. En destaca la teràpia ocupacional que seguien.

Fou proclamat [[beat]] el [[23 de juny]] del [[1985]], per [[Joan Pau II]], qui el canonitzà el [[21 de novembre]] del [[1999]], a la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]]. El seu cos resposareposa a la capella de l'hospital de Ciampozuelos.