Cabaler: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació amb els conceptes Soldada i Caballatge |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
Aquesta estructura tenia unes finalitats econòmiques molt determinades. Les raons per les quals es transferia la propietat a les persones d'aquesta manera, cal trobar-les en un sistema basat en una economia de recursos escassos, que propicià un sistema de distribució de l'herència, que afavoria l'[[hereu]], a qui arribava el patrimoni hereditari, i deixava els fadristerns o cabalers amb una participació prou curta en l'herència del pare, si no havien estat objecte de donacions en vida. Era fruit d'una societat, relativament petita, formada per propietaris rurals que duien a terme una agricultura "de subsistència", que no permetia la constitució de grans capitals i precisament aquesta característica econòmica (una agricultura mitjana i, en certes zones, com les pirinenques, una agricultura pobra) imposa una actitud jurídica típica i molt definida, que tindrà com a trets característics el manteniment de la unitat del patrimoni, la seva vinculació a la família i la preferència de la masculinitat. Trets que amb tota seguretat no es corresponen amb la societat catalana d’avui.
A l'[[Urgell]], la [[Conca de Barberà]] i una part de la [[Segarra]], s'instituí a més el '''caballatge''', costum admès i regulat en la compilació del dret català del 1960, per la qual, en les capitulacions matrimonials del cabaler que es casa amb una [[pubilla]], és assignada a aquest una '''soldada'''. Dita soldada consistia en un crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit i que, per regla general, deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni. Amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa amb justa causa.<ref>{{GEC
==Referències==
| |||