Voltors del Nou Món: diferència entre les revisions

| subdivision_ranks = Gènere

| subdivision =

''[[Sarcoramphus]]''

}}

Són aus [[carronyaires]], que s’alimenten principalment dels cossos d'animals morts. Tenen un bon sentit de l'olfacte, mentre els dels vell mon se guien bàsicament per la vista. Una característica de molts voltors és un cap calb,sense plomes.

 

Els Voltors del nou mon es classifiquen en set espècies i cinc gèneres. Entre ells l'únic no monotípic és ''Cathartes''. Els gèneres són ''Coragyps'', ''Cathartes'', ''Gymnogyps'', ''Sarcorhamphus'' i ''Vultur''. El nom científic de la família, Cathartidae, prové de cathartes, en grec "purificador". Malgrat que els voltors del nou i del vell mon tenen moltes semblances no estan relacionats estretament. Es tracta d'una evolució convergent.

 

Els catàrtids es van classificar tradicionalment com una família de l'Ordre [[Falconiformes]]. No obstant, a finals del segle XX, alguns Ornitòlegs opinaren que estava més relacionada amb les [[cigonyes]], en base al cariotip, morfologia i el comportament. D'aquesta manera moltes autoritats els situen al Ordre [[Ciconiiformes]], amb cigonyes i [[agró|agrons]]. Sibley i Monroe (1990) arribaren més lluny, considerant-los una subfamília dels [[Ciconiidae]] (la subfamília '''Cathartinae'''). Aquesta postura es va criticar com una excessiva simplificació, basada en dades errònies de l'estudi de l'ADN. Posteriorment la tendència va ser pujar els Cathartidae al rang d'Ordre independent ('''Cathartiformes'''), no considerant-lo íntimament relacionat ni amb les [[rapinyaire]]s ni amb les cigonyes. En 2007 la llista de la American Ornithologists' Union's North American tornaren la família Cathartidae a la primitiva posició en els Falconiformes, però amb un asterisc indicant que potser és un lloc transitori, i que està situat allí fins que nous dades el situen al lloc definitiu. La llista de l'AOU's draft South American situa Cathartidae al seu propi Ordre, Cathartiformes. Amb posterioritat, estudis amb ADN, tornen a relacionar el catàrtids amb els rapinyaires diürns, situant-los a un nou ordre, el [[Accipitriformes]].

 

[[Fitxer:Sarcorhanphus papa.jpg|thumb|Rei dels zopilots]]

 

Una família extinta van ser els [[Teratornithidae]] o Teratorns, essencialment una contrapartida septentrional dels voltors del nou mon, que, en època prehistòrica també estaven presents en Europa i potser, inclús van evolucionar allí. L'impressionant Teratorn, de vegades conegut com “còndor gegant” per ser paregut als moderns còndors, no estaven molt emparentades amb ells, si no que són un exemple d'evolució paral·lela. Modernament es creu que el teratorn era més depredador que els còndors.

 

Al menys, el Catàrtids tenien una diversitat molt més gran al Pliocè i al Pleistocè, rivalitzant en diversitat amb els voltors del vell mon en formes, grandàries i nínxol ecològic.

 

[[Fitxer:Condor flying over the Colca canyon in Peru.jpg|thumb|left|Condor dels Andes planant]]Aquestes aus són en general grans, amb un rang que va dels 56-61 cm de ''Cathartes burrovianus'', fins els 120 cm i més de 12 Kg dels voltors. El plomatge és predominantment negre o marró, de vegades amb marques blanques. Totes les espècies tenen zones sense plomes en cap i coll. En algunes, aquestes calbes estan vistosament acolorides, i en el rei dels zopilots (l'única espècie no fosca) hi ha cridaneres carúncules.

 

Els voltors americans tenen l'inusual hàbit de la '''urohidrosi''', o defecació en les seves potes per refrigerar-les amb l'evaporació. Aquest comportament, compartit per les cigonyes, ha segut un dels arguments per ha incloure'ls en aquest grup.

 

 

Totes les espècies d'aquesta família són carronyaires. Algunes espècies, però, com ''Coragyps atratus'', s'han citat donant mort a preses vives. Altres aliments ocasionals són fruites, ous i deixalles. Una característica inusual al gènere ''Cathartes'', és el seu molt desenvolupat sentit del olfacte, que fa servir per trobar la carronya. Localitzen la carronya detectant l'olor del mercaptan etílic, un gas que es produeix al principi de la putrefacció dels animals morts. El lòbul olfactiu del cervell en aquesta espècie, responsable de processar olors, es particularment gran en comparació al d'altres animals. Altres espècies, com les dels gèneres ''Coragyps'' i ''Sarcorhamphus'', tenen el sentit de l’olfacte menys desenvolupat i troben l'aliment únicament per la vista, sovint seguint ''Cathartes'' i altres carronyaires menors.

El cap i el coll dels voltors del nou mon no tenen plomes, com una adaptació higiènica; els bacteris de la carronya no es poden quedar en les seves plomes, i l’animal exposa la pell als efectes esterilitzadors del sol.

 

Els Voltors americans no construeixen nius. Ponen d’un a tres ous, depenent de les espècies, en superfícies nues. Els pares alimentaran la niuada amb aliment regurgitat. Els joves volen en dos o tres mesos.

 

{{ORDENA:Voltors Del Nou Mon}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Accipitriformes]]

 

[[eo:Katartedoj]]

[[es:Cathartidae]]

[[fi:Kondorit]]

[[fr:Cathartidae]]